Mariano Rajoy és un home conservador i amb una gran capacitat de resistència, actiu que li ha permès passar per tots els càrrecs -de regidor a Pontevedra a president del govern espanyol- sense ser el favorit de ningú. Només cal tenir present la seva biografia política per saber què farà ara que ressorgeix el seu pitjor malson, la corrupció que empastifa el partit, un malson que es manifesta periòdicament. El PP ha viscut la pitjor setmana des que va recuperar el govern espanyol i a Rajoy no se l’ha sentit parlar. No s’ha mogut. Torna a jugar amb la gestió del temps. Com sempre, espera, desconfia de qui li demana moviments accelerats i prefereix que sigui l’adversari qui mogui fitxa. Pablo Iglesias ja ha plantejat una moció de censura de focs artificials, sense aliats.

L’estratègia de controlar la pressa li ha servit a Rajoy des de fa temps per aniquilar enemics dins i fora del partit. Esperant va convertir-se en el successor d’Aznar -el preferit, Rodrigo Rato, és avui un personatge desacreditat i sinònim d’avarícia-; esperant va allunyar-se de Luis Bárcenas -el tresorer de la seva confiança, a qui donava suport en privat i després se’n desmarcava en públic-; esperant va derrotar Esperanza Aguirre -que ja ha dimitit per tercera vegada perquè el cas Ignacio González l’assenyala de massa a prop-; i esperant va dinamitar l’alternativa de Pedro Sánchez, que amenaçava la seva continuïtat a la Moncloa.

El guió de Rajoy diu que el millor és esperar que la tempesta passi. I, si cal donar explicacions, oferir-les, però sempre limitant les seves responsabilitats i desfent-se de motxilles pesades. Així ho va fer amb Bárcenas l’estiu del 2013, de qui va renegar. Al Congrés no va explicar, però, com és que el seu nom figurés en els sobresous de la caixa B del partit. En els darrers dies ha decretat fredor amb Aguirre, per limitar l’onada expansiva de l’"operació Lezo". Rajoy segueix la pauta que tan bé li ha funcionat quan la corrupció ha erosionat el PP. Li farà servei també ara que han transcendit tantes evidències del saqueig dels recursos públics que perpetraven notables del partit a la Comunitat de Madrid?

El PP s’ha omplert la boca de mesures per combatre la corrupció. Són missatges que ja no tenen recorregut, perquè no són versemblants. Rajoy necessita passar a segon pla el debat de la corrupció, treure rendiment de la millora de l’economia, aprofitar l'atomització de l'oposició i trobar estabilitat per allargar la legislatura. L’escenari serà més clar després del 21 de maig, quan els militants del PSOE hagin decidit si li ofereixen un resultat tranquil·litzador a les primàries. En tots els grans pactes del mandat, de les pensions al pols que planteja Catalunya, el líder del PP haurà de buscar els socialistes. I un hipotètic retorn de Pedro Sánchez seria sinònim de xafarranxo de combat. De moment, Rajoy espera. La vella tàctica de no córrer més del compte. Quiet sempre surts a la fotografia.