No sé si ho he escrit alguna vegada, però tant se val, perquè convé repetir-ho sovint: no hi haurà cap possibilitat de redreçar res si els líders del que hem viscut no expliciten els errors que s'han comès i reconeixen la realitat. Com tampoc no serà possible esmenar res mentre es continuï amb la ignomínia de la presó preventiva.

Continuar amb la cantarella del suposat mandat popular de l'1-O pot afavorir aspiracions electorals i el manteniment de les nòmines que se'n derivin, però no ajudarà els ciutadans que es van creure -i encara es creuen- que la independència era i és possible només amb voluntat i determinació. Els símbols són necessaris, però no poden ser substitutoris de la quotidianitat.

Al Palau de la Generalitat no hi ha el govern de la República de Catalunya, sinó un govern de la comunitat autònoma de Catalunya. Sí, a Catalunya es fa autonomisme. Aquesta és la realitat. I es fa autonomisme perquè la correlació de forces no permet fer una altra cosa. I és per això que demano que el verb inflat i simbòlic no estimuli les dissociacions cognitives i que se surti de l'espiral del silenci.

Els periodistes no podem acceptar mai l'engany, encara que sigui fet amb bones intencions. Una de les nostres obligacions és la de fiscalitzar el poder. La realitat màgica i/o paral·lela ha agafat tanta volada a Catalunya entre altres raons perquè des del periodisme amb projecció mediàtica s'hi ha col·laborat. Quan això passa, ja no s'és periodista, sinó militant. Hi ha grans "demòcrates" i patricis de la república imaginària, alguns amb sou públic, que tenen llistes de periodistes afins i d'impurs. Quan això passa, tenim un problema, i ens hauria de preocupar, de veritat.

L'exconsellera d'Educació Clara Ponsatí és la que més i millor ha fet autocrítica de tot el que hem viscut. Sempre m'ha semblat una persona molt sincera, una persona que té una carrera de prestigi fora de la política i que no necessita fer la gara-gara a ningú per guanyar-se un sou i una posició. És important això, molt important, molt més del que ens pensem. I, evidentment, no crec que ningú la pugui acusar de traïdora, oi? Però, vés a saber, els expenedors dels certificats de puresa i valentia republicana tenen el llistó molt alt.

"Estàvem jugant al pòquer i anàvem de farol". Frase ben clara i contundent que forma part d'una intervenció informal de Clara Ponsatí amb la voluntat de ser sintètica. Però aquestes sí que són declaracions formals, concretament a eldiario.es: "La batalla de després de l'1-O la vam jugar malament i la vam perdre". "El PDECat i ERC estan molt ocupats batallant pels seus espais i les seves nòmines". "Hi ha un límit del ridícul que jo puc fer per Catalunya".

El company Francesc-Marc Álvaro ja fa temps que, des del sobiranisme, intenta explicar el que no caldria si no hi hagués una campanya d'agitació i propaganda permanent per camuflar i tergiversar la realitat, els fets.

Avui mateix, Álvaro escriu a La Vanguardia: "Per què l'independentisme fa veure que és impermeable a la veritat dels fets, fins i tot quan aquesta veritat surt d'algú (Ponsatí) que no porta la llufa de 'traïdor', amb la qual s'eludeixen altres testimonis del debat? Això passa perquè el nucli dirigent de l'independentisme (fins i tot entre els més pragmàtics de l'actual direcció d'ERC) no gosa assumir públicament que l'estratègia unilateral va ser un error...".

Sí, un gran error, hi afegeixo, un gravíssim error amb unes conseqüències escruixidores per a tots els que són a la presó i a l'estranger i, evidentment, per a les seves famílies.

Aviat, el president de la Generalitat, Joaquim Torra, i el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, es reuniran a la Moncloa. És una gran notícia, i és de desitjar que, si més no, en surtin propostes que permetin foragitar el Codi Penal de la política, d'aquesta manera podrà començar un diàleg que hauria de ser sense condicions.

Però si algú pensa que Pedro Sánchez s'avindrà, en aquesta primera reunió i amb els seus 84 diputats, a negociar seriosament el dret a l'autodeterminació de Catalunya, està molt equivocat o vol continuar amb la tergiversació de la realitat amb fins electoralistes.