Una de les derivades polítiques de la gestió de la pandèmia ha estat, sens dubte, l'aproximació del govern espanyol i Ciutadans. El PSOE de Pedro Sánchez deu haver celebrat molt aquest nou gir de Ciutadans. D'una banda, perquè aquesta era la seva primera preferència: abans de la coalició amb Podem, a Ferraz haurien preferit clarament un acord amb Cs. De fet no se'n van amagar mai. I, encara que ara ens sembli prehistòria, no fa tant que van forçar una repetició electoral per mirar d'evitar l'escenari de la coalició amb Podem i la investidura amb els sobiranismes català i basc.

A més, reviure la geometria variable permet, en principi, rebaixar el cost dels acords. Ara que hi ha més socis disponibles, sembla que ERC i Bildu hagin de rebaixar el seu preu. En la lògica del mercat de Calaf parlamentari que vol imposar Sánchez, aquesta seria la conseqüència més lògica. És, doncs, una situació ideal per Pedro Sánchez. Primer, perquè li permet acostar el govern cap al centre, i lluny del terreny relliscós de les qüestions d'estat que planteja el sobiranisme. I segon, perquè rebaixa el preu de les negociacions parlamentàries.

És més sorprenent que Podem s'hi hagi trobat tan còmode, si més no en aparença. La solució triangular amb Ciutadans era anatema pels de Pablo Iglesias abans de seure al consell de Ministres. És, fins a cert punt, lògic que les coses des de dins del govern es vegin d'una altra manera. Però vist amb una perspectiva una mica més àmplia, potser no és tan bon negoci. Perquè mou l'epicentre ideològic lluny de les seves posicions, i li resta influència en la conformació de polítiques. Per això, no s'acaba d'entendre que, quan el PSOE ha començat a negociar amb Ciutadans, la resposta de Podem hagi estat fer pressió a ERC perquè s'avingués a qualsevol acord, en lloc de posar objeccions i dificultar l'acostament Sánchez-Arrimadas.

Cadascú tindrà les seves raons. En tot cas, el que és més discutible és que els sobiranistes catalans hagin d'entrar en aquesta dinàmica de rebaixa. Especialment ERC, que va donar suport a la investidura en un context tan difícil com el de tindre el seu president a la presó i la seva secretària general a l'exili. Mig any després, sense que hi hagi hagut cap moviment significatiu per part del govern de l'estat, i després de la gestió hiper-centralista de la pandèmia i del blindatge de la corrupció del rei emèrit que ha afavorit el PSOE, sembla poc raonable exigir als independentistes que s'avinguin a entrar en el joc de les rebaixes per evitar l'acostament PSOE-Ciutadans. A aquestes alçades de la pel·lícula, sembla que aquesta pilota no està precisament en la teulada del sobiranisme.