Aquest dilluns s'ha viscut un nou episodi en el torcebraç entre la justícia espanyola i l'eurodiputada Clara Ponsatí, que no s'ha presentat a declarar davant el jutge Pablo Llarena. Era el pas previ abans que el magistrat conclogui la instrucció pel cas vinculat amb l'1-O. La defensa argumenta que el jutge no és competent per resoldre el cas i que, a més, el procediment s'ha de suspendre mentre no es resol el tema de la immunitat parlamentària. 

L'estratègia de la defensa de Ponsatí és ben legítima i pot estar carregada de raó. Gonzalo Boye al·lega la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les euroordres, que fins ara Llarena ignora, mentre el Comitè d'Afers Jurídics del parlament Europeu analitza encara el tema. Per Llarena, Ponsatí no està protegida per cap immunitat a l'hora de declarar, ja que va ser processada abans de ser elegida com a diputada al Parlament Europeu. L'exconsellera considera que la detenció que va patir quan va venir a Barcelona el març passat va ser il·legal. 

Ponsatí té tot el dret a defensar-se i a furgar en les guàrdies baixes d'una justícia espanyola que ha deixat ben clares les seves nafres en la seva actitud davant el procés. També hi ha una clara sobreactuació en les decisions del jutge. Existeixen professionals del dret que consideren que la declaració indagatòria no és obligatòria i que, tractant-se d'un cas que no comporta pena de presó i que, de fet, ni tan sols és imprescindible que l'eurodiputada assisteixi al seu judici, insistir en la seva declaració és innocu.      

Però l'estratègia de defensa que pretén argumentar i posar en contradicció el Tribunal Suprem s'acompanya d'una actitud de l'eurodiputada caracteritzada per la vocació de qualificar tota la resta de covards. Tots menys ella. Ho ha fet en atacar durament els Mossos per haver procedit a la seva detenció al centre de Barcelona. És aquí on la posició de Ponsatí mostra també les seves flaqueses. 

De tant voler mostrar les contradiccions de Llarena, en un esforç ben legítim, l'eurodiputada ha acabat també mostrant les seves. En realitat, sorprèn que una persona que és membre del Parlament Europeu no conegui amb més profunditat el funcionament de les institucions. Els Mossos són uns covards quan obeeixen una ordre judicial? O quan detenen a una altra persona per ordre d'un jutge? I quan procedeixen a un desnonament, què són? 

És difícil passar-se la vida acusant tothom de manca de coratge. En tot cas, tots els moviments de l'eurodiputada s'han dut a terme amb xarxa de seguretat. A ningú se li pot demanar que es jugui la vida. Però l'eurodiputada que etziba contra governs, partits i policies va protagonitzar un episodi forçat quan va presentar-se a Barcelona el març, tot sabent que si la detenien seria per poca estona. Actuar amb sobrietat i no abusar de les paraules ja seria un acte de coratge cívic.