Sota el paraigua de la pandèmia, el debat electoral ha continuat protagonitzant converses als despatxos del Govern i als quarters generals -ara telemàtics- de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC. La formació de Quim Torra i Carles Puigdemont, abans de l'esclat del coronavirus, madurava situar les eleccions a l'octubre -apostant pel simbolisme, un cop més, de l'1-O-, però ara ja no es veu amb mals ulls portar la legislatura fins als primers mesos del 2021. A ERC, en canvi, la perspectiva era fer-les com més aviat millor, amb el recolzament argumental que els facilitava la declaració institucional de Torra del 29 de gener en la qual donava per trencat el Govern. El cert, però, és que el Govern políticament més dèbil de les últimes dècades s'ha hagut d'enfrontar a una dimensió -aquesta sí- desconeguda, amb milers de víctimes i una crisi econòmica que sacseja els fonaments de l'estat del benestar.

La data dels comicis, però, continua present en totes les estratègies. L'últim en parlar-ne ha estat Oriol Junqueras, líder d'ERC, que ha reclamat a Torra fixar ja un calendari electoral abans que el Tribunal Suprem es pronunciï sobre la inhabilitació pel llaç groc. El coronavirus, en certa manera, no ha alterat l'única certesa que hi ha hagut en tota la legislatura catalana: el seu futur està exclusivament en mans del Suprem. Primer per la resposta al veredicte contra els responsables polítics de l'1-O -sembla mentida, però només fa mig any d'una sentència que va encendre momentàniament el carrer-, i ara per la condemna contra el president de la Generalitat. JxCat no vol sentir a parlar de posar data als comicis amb l'argument de la crisi sanitària, però també perquè no disposa de candidat i perquè la refundació s'ha vist alterada per enèsima vegada.

Les converses en l'espai de Puigdemont van quedar congelades a mitjans de març, quan encarrilaven un final incert i no exempt -escenari que encara repeteix David Bonvehí, president del PDECat, en converses privades- d'una possible trencadissa. L'expresident, des de Bèlgica, manté contacte diari amb la Generalitat per ajudar en la resolució de la crisi sanitària, però la seva incidència és menor ara que fa uns mesos. Els consellers amb aspiracions -Damià Calvet, Jordi Puigneró i Àngels Chacón- estan centrats en la gestió de la reactivació econòmica, i han frenat els moviments públics en marxa. I Laura Borràs, erigida com la independent més independent de JxCat, és al punt de mira del Suprem i observa com la Sindicatura de Comptes defensa que es van fraccionar contractes mentre dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

El curt termini, per tant, no beneficia les aspiracions de JxCat. Torra és un president de sortida que, amb la gestió de la crisi, ha tornat a evidenciar una de les seves principals virtuts: no el mou el cinisme. Va defensar el confinament total des de l'inici i ha agafat la bandera de la prudència, per bé que el seu Govern ha patinat amb les residències -en mans d'ERC durant tot l'episodi de la pandèmia- i ha emès missatges confusos sobre franges horàries i recomanacions de salut per al desconfinament en un moment en què, agradi o no, qui dicta les normes és la Moncloa. I el vicepresident Pere Aragonès, que planejava els pressupostos com a pista d'enlairament per projectar-se com a candidat i gestor, ha vist com l'ensorrament del PIB li complica els plans.

El quadre electoral es completa amb l'aritmètica al Congrés dels Diputats, on dimecres va irrompre la figura d'Inés Arrimadas després de mesos d'ostracisme. Ciutadans torna a treure el cap gràcies a la negativa del PSOE a negociar amb ERC -que va facilitar la investidura de Pedro Sánchez a canvi de la taula de diàleg- i a la necessitat de demostrar una certa utilitat als deu diputats obtinguts a les eleccions del novembre. Els republicans no deixaran de col·laborar amb el govern espanyol, sempre i quan es continuï amb el diàleg encetat al febrer, però necessiten exhibir fruits davant l'electoral independentista. En algun moment hauran de decidir, a banda, si fan més cas a l'estratègia a llarg termini, fixada després de l'1-O, que no pas al flanc tàctic. Una zona en la qual excel·leix JxCat, efectiva -i, sovint, efectista- en el curt termini.

Pensin el que pensin a Palau i a Waterloo, però, el botó el té el Suprem. Meritxell Budó, portaveu del Govern, ha fet avui equilibris: ha obert la porta a consensuar la data de les eleccions amb ERC -escenari que a Palau sempre s'ha negat-, i al cap d'uns minuts insistia que fixar els comicis és una prerrogativa exclusiva del president. Com més acceleri el desconfinament i més ràpid se superi la pandèmia, el rebrot tindrà forma d'urna. La data, per acció o omissió, l'acabarà dictant un tribunal. El coronavirus ha derruït bona part del dia a dia, però la judicialització es manté intacta.