S'acosta una votació a Madrid i s'acceleren les negociacions. Pedro Sánchez, artista del regat curt, prioritza aconseguir un acord amb ERC per tirar endavant la nova pròrroga de l'estat d'alarma, que durarà un mes i no quinze dies. En l'horitzó del Congrés, a banda, hi ha les reformes legislatives per mantenir restriccions quan arribin els rebrots -que hi seran, només cal veure l'estudi de seroprevalença- sense recórrer a l'excepcionalitat de l'alarma, i també la comissió de reconstrucció. Encara que a vegades actuï com si la tingués, Sánchez no disposa de majoria absoluta i necessita negociar-ho tot. La majoria de la investidura va esberlar-se la setmana passada, però ara torna a escena en un moment en què la pandèmia ha posat al congelador el diàleg amb l'Estat.

Deia aquest dimarts Carmen Calvo, vicepresidenta espanyola, que la carpeta catalana no es podia tornar a obrir fins que s'acabés la desescalada. Això vol dir, si es compleixen els plans, que la taula de diàleg no es tornaria a reunir fins a finals de juny o principis de juliol. Per tant, hauran passat almenys quatre mesos des de la primera reunió de l'organisme bilateral, que en la trobada del 26 de febrer es va limitar a maquillar les desavinences per seguir avançant. Aquestes desavinences no han estat atenuades durant la crisi sanitària, perquè Sánchez va optar pel comandament únic i no ha estat fins al desconfinament que ha s'ha obert a la cogovernança. Per convenciment o, potser, perquè necessitava els vots d'un PNB sempre disposat a cobrar-se l'ajuda.

El diàleg entre ERC i la Moncloa és un dels afluents bàsics de la legislatura. Per això en fases d'aquesta legislatura hi ha hagut més contacte entre el vicepresident Pere Aragonès, home fort dels republicans, i Sánchez que no pas amb Quim Torra, a qui el líder del PSOE encara no ha respost la carta de la setmana passada per celebrar una reunió telemàtica. Aquestes circumstàncies, que a Palau no acaben d'agradar, suposen que quan arriba una negociació els dos partits que integren la Generalitat actuen com a compartiments estancs, trencada com està la confiança des del mes de gener. La pandèmia només ha maquillat -en part- els desaires entre socis, que discrepen en una qüestió elemental: quan i com s'ha de fixar un horitzó electoral ineludible.

Si el Tribunal Suprem valida la condemna contra Torra al juliol, per exemple, les eleccions no podrien passar de la tardor. El diàleg, en aquells moments, encara no haurà donat fruits. La pandèmia atorga arguments poderosos a l'Estat per arraconar la carpeta catalana, però no la podrà fer desaparèixer. És tan cert que ara la prioritat és combatre la malaltia, fer tests massius, no fer parar boges les famílies amb el proper curs escolar, repensar l'atenció a les residències i reactivar l'economia com que, en el trànsit cap a la nova normalitat, tornarà a emergir el xoc de fons entre l'Estat i la Generalitat. Perquè no està resolt i perquè l'estat d'alarma, lluny de generar confiances, només ha servit per continuar minant les confiances mútues, si és que hi eren.

Sánchez tindrà feina si, com deia Calvo, el diàleg es reprèn a partir de finals de juny. I també la tindrà ERC -i, en menor mesura, una JxCat que sovint fa de la tàctica la seva estratègia- per defensar a capa i espasa el diàleg amb qui ha demostrat una sensibilitat escassa cap als mecanismes autonòmics per frenar la pandèmia. Ara que el PIB caurà en xifres properes als dos dígits, que hi ha més de 700.000 catalans afectats per un ERTO, que les escletxes socials augmentaran i que no hi haurà més remei que trobar receptes noves, el diàleg serà més necessari que mai per abordar qüestions de fons. I a Sánchez se li obriran dos fronts: un independentisme que no desapareixerà i una dreta desfermada que comença a interpretar el confinament com a segrest.

El desacomplexament es viu aquests dies al carrer Núñez de Balboa, a Madrid, en ple barri de Salamanca. Moltes armilles de color blau i mocasins combinats amb cassoles, curioses escenes cortesia de la pandèmia i el confinament. La dreta no donarà cap respir al PSOE i a Podem -les pujades d'impostos, especialment a les rendes més altes, seran el proper camp de batalla- i, quan això passi, Sánchez només podrà mirar cap a l'esquerra, i en certa manera això implica mirar cap a Catalunya. Si no és per convenciment, serà per necessitat mútua. Com va passar amb la investidura -fa només cinc mesos- i com pot passar en la cinquena pròrroga de l'estat d'alarma.