Ja fa dies que penso a escriure sobre la recuperació econòmica de la qual es parla tant darrerament. És cert que tot fa pensar que la recuperació econòmica comença a no ser una utopia. No deixa de ser una realitat que les tendències baixistes dels darrers anys estan sent substituïdes per dades alcistes que conviden a l’optimisme general.

Que l’atur baixi, l’exportació creixi i que l’índex del consum augmenti no deixen de ser dades positives per a qualsevol economia. Ara bé, no ens enganyem: no han de frenar les reformes, encara pendents i tan importants, com la de l’administració pública o la fiscal. Així mateix, no es pot aturar la ja iniciada reestructuració del sistema financer.

Ja res no serà el que era. Cal, doncs, continuar apostant per les reformes per tal de seguir consolidant aquest creixement. Hi ha impediments, encara a dia d’avui, que no deixen que es consolidi aquest creixement. Un és l’economia submergida. No pot ser que no s’hagi pogut acabar amb l’elevadíssim grau de frau que hi ha a tot l’Estat espanyol, també a Catalunya.

No és menys important la reforma fiscal. Cal una reforma urgent de l’IRPF i mirar d’accelerar tot el que faci referència a la creació de noves societats, per tant, de noves empreses. No pot ser que encara siguem a la cua d’Europa pel que fa, en temps i forma, a la creació d’empreses. No oblidem que en els últims cinc anys a Catalunya s’han destruït uns 680.000 llocs de treball a Catalunya. Per això, ara com mai, la recuperació ha de passar forçosament per la creació de llocs de treball. De moment, com he dit, les dades criden a l’optimisme. Una altra dada que genera optimisme és la de les exportacions. Catalunya lidera el 25% de les exportacions de tot l’Estat, dada que confirma aquesta tendència recuperadora de l’economia al nostre país.

Ara bé, no ens hem d’adormir. Les dades demostren que hi ha hagut un govern a Catalunya que ha sabut afrontar la crisi amb rigor, austeritat i molt coratge. Cal explicar també que aquest govern ha establert les bases de la recuperació.

Ara que parlem tant d'Europa, no s'hi val imputar tots els nostres mals, retallades, reajustaments i limitacions pressupostaris a Europa. Potser també cal recordar que hem tingut uns governs, a Madrid amb el PSOE, però també en algunes comunitats amb el PP, i a Catalunya amb el tripartit (PSC, ERC, ICV), que no van fer els deures quan tocava i van estirar més el braç que la màniga. El dèficit i el deute que van generar potser que no l’imputem a Europa o a la troica. Si haguessin gestionat els recursos més eficientment, no haguéssim patit les retallades imposades.

Crec, però, que almenys a Catalunya la conjunció del sacrifici ciutadà, la gestió del bon govern d'aquests darrers anys i algunes reformes al continent han derivat cap a una millor situació econòmica. Només aquest rigor, l’austeritat i el coratge en la gestió pública poden seguir millorant les dades de creixement al nostre país.

Aquest rigor, l’austeritat i coratge en la gestió l’ha aplicat la gent de CiU. No ens equivoquem i votem creixement, votem CiU el pròxim diumenge. Penseu que el diumenge 25 de maig hem de passar la revàlida per poder nos examinar el 9-N.

Omplim les urnes de vots a CiU!, si volem ser creïbles. I perquè Europa ens agafi seriosament.