El tauler de joc català ha viscut un moviment més. El Govern ha presentat el projecte de pressupostos 2017 i ha decidit embolcallar-lo de tres titulars estrella: 74,7% en despesa social, 6.900 funcionaris més i una partida de 5,8 milions d’euros reservada al referèndum. D’aquests, molt probablement l’última qüestió és la que generarà més rius de tinta i una nova i llarga corrua de batalles polítiques i processos judicials (i no precisament en aquest ordre). De fet, fins i tot abans que s’aprovin els comptes (si és que acaba passant), el PP, C’s i PSC ja han anunciat que aniran en contra d’un partida “vergonyosa” que està “redactada perquè s’impugni”.

Amb aquesta formalitat, els partits sobiranistes ratifiquen definitivament el retorn a la pantalla del referèndum i intenten donar sortida al nus gordià del 27-S. Amb el temps, les formacions catalanes semblen haver entès que el famós 48% habilitava una majoria parlamentària per donar passos concrets i anar més enllà, però difícilment justificava una declaració unilateral.

Tanmateix, durant la presentació dels pressupostos, es va fer palès que les dificultats que queden encara seran enormes. En l’acte de presentació, el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, va assegurar que els comptes són “els millors possibles” i va aprofitar per anunciar la fi de les retallades. Tot i aquestes paraules, la CUP, soci preferencial del Govern fins ara, ho veia d’una altra manera. “No s’exploren ni tots els marges que estableix l’autonomia”, va dir la diputada Eulàlia Reguant.

Fins el 8 i 9 de febrer (data del debat definitiu dels pressupostos), la política catalana viurà un intens triangle negociador. El vicepresident Junqueras haurà de maniobrar perquè els pressupostos tinguin la “petjada social” que reclama la CUP, mirant de reüll la pressió dels seus socis del PDECat. Des d’antigues files convergents no es vol donar la imatge que se cedeix excessivament als anticapitalistes, tant per principis ideològics com perquè el pacte podria, de retruc, incrementar la tirada electoral del líder d’ERC.

El recorregut del referèndum també estarà envoltat d’interrogants. Tot i la majoria democràtica inqüestionable que l’avala, les institucions catalanes hauran d’estar preparades per resistir la pressió extraordinària que, des de múltiples fronts, vindrà d’un Estat que no s’ha mogut ni un pam de les seves posicions contràries a convocar una consulta. Això, però, no pot ser excusa per dissenyar un procés en què les regles de joc estiguin ben definides, des dels procediments per la participació, al vistiplau internacional o a la inclusió de favorables i contraris a la secessió.

Amb tot, més enllà de la partida del referèndum, el Govern sembla voler iniciar una nova etapa de desenvolupament de polítiques de progrés i de benestar. S’aprofundeix en les sancions contra la pobresa energètica, s’estableix l’obligatorietat de cobrar les bosses de plàstic, es taxen els iots, avions, pisos i cotxes de luxe, es desenvolupen criteris socials per la contractació pública i es limiten els concerts educatius, entre d’altres. Tot plegat (sense oblidar la reforma horària en l’horitzó), sembla voler donar profunditat a la, diguem-ne, via escocesa i a la idea que un país és, també, el seu estat del benestar.