Referèndum, ni il·legal ni legal. És un dels acords de mínims que el líder del PPC, Xavier García Albiol, demana al PSC i Ciutadans per al 21-D i al qual Inés Arrimadas ja s’hi ha sumat amb entusiasme. Tota una declaració d’intencions que, a més de donar un cop de porta al clam compartit pel 80% dels catalans, posa al descobert el fals pretext del respecte a la legalitat, que ha servit d’argument per negar el diàleg durant set anys, desballestar un govern legítim i intervenir les institucions catalanes. Però més enllà de la literalitat, és sens dubte un dard enverinat per als socialistes, la formació constitucionalista a qui més factura li ha passat el pacte per suspendre l’autonomia després que en les darreres setmanes ha hagut d'afrontar baixes i trencaments de pactes municipals.

Mentra Iceta fa equilibris per rebaixar la percepció de bloc i abanderar la posició antifrontista, PP i C’s mantenen la pressió sobre els socialistes, conscients de la naturalesa complexa del PSC que ha tingut a les seves files grans actius polítics que han advocat per la via consultiva. Però l'esforç del líder socialista per desmarcar-se dels seus socis perd credibilitat cada vegada que obvia la responsabilitat d'una de les parts del conflicte i fracassa en l’intent d’arrencar el compromís als populars perquè el 155 quedi arxivat després del 21-D. I és que el pacte segellat a la Moncloa per aturar el full de ruta independentista compromet Iceta a fer el més àmplia possible la victòria del bloc del 155, conscient que un mal resultat podria estendre el terratrèmol fins al Congrés dels Diputats. 

L’independentisme, per la seva banda, ja prepara l'escenari no només per guanyar el plebiscit, sinó per recuperar les institucions i tornar-les a governar. Això explica el canvi d'estratègia dels seus partits, que accepten esmenar els darrers passos amb l'objectiu de fixar un nou full de ruta que permeti superar les limitacions aritmètiques de la legislatura passada. El risc? Que el poc marge de temps no permeti desplegar l'estratègia, concretar-ne els passos i fer-ho quallar entre aquells ciutadans que veuen en l'autocrítica un gest de debilitat més que no pas com una via imprescindible per guanyar legitimitat. 

I en aquest context d'excepcional pugna electoral -per les condicions d'anormalitat democràtica en què transcorre-, el bloc constitucionalista ho fia tot a l’estratègia de Rajoy de sortir reforçat a les urnes aprofitant que el bloc independentista ha quedat escapçat. Una aposta que si fracassa, l'onada podria arrossegar les forces que han tancat files al seu costat.