M'han suggerit d'escriure sobre Referents, entesos en el sentit de persones que han causat un impacte en la cultura nostra i el desenvolupament del pensament col·lectiu, patriòtic, que han deixat petjada i poden ser presos com a model inspirador, totalment o en algun sector. Els noms de Joan Coromines, de Pau Casals, de Carles Riba, de Josep Trueta, de Marta Mata, de Jordi Rubió, Alexandre Galí o de noms més reculats en el temps, Verdaguer Maragall, Prat de la Riba, Bartomeu Robert, Josep Irla, Antoni Rovira i Virgili.

Un referent que hom qualifica d'il·lustre concita adhesió general, queda incrustat en allò que en diem l'imaginari col·lectiu: Luter, Teresa de Calcuta, Einstein, Lenin, Mozart. En un sentit més obert un referent pot igualment ésser algú no específicament valorat per la densitat científica, literària, erudita o espiritual, pot ser un cantant, com Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet o Marina Rossell; aquests escampen el confeti de la popularitat, arrosseguen seguidors, pot ser a milers o milions (Bon Dylan), els escriptors també (Tolstoi, Thomas Mann, Ken Follett) i representen un capital de cultura precisament difusa. Salvador Dalí és alhora un referent culte i popular, com ho hauria estat Francesc Vicenç Garcia, Rector de Vallfogona, si en el seu temps hagués existit un mitjà de difusió.

Uns Referents resten inscrits honorablement en les orles de la ciència o de qualsevol terreny creatiu; però sovint no són prou divulgats ni reben culte: és el cas de molts Premis Nobel. Els referents populars en canvi perviuen: un dibuix seriat de Picasso pot ser penjat a molts apartaments dels cinc continents, com un disc d'Adrea Boccelli pot figurar a multitud de col·leccions. Els Referents també els trobem entre les figures dels llibres, teatre i cinema: Job, Moisès, Maria de Magdala, Madame Butterfly, Ulisses, El Quixot, Maigret, Madame Bovary Maigret, Mickey Mouse, Popeye, Hitchcock. La llista és inacabable i per a cada cultura, per a cada comarca cultural en trobarem.

Sempre apareix un perill: la degradació del tipus de referents, els "referents" transitoris, de fort impacte inicial i no cap densitat. Són un fenomen actual. Poso un exemple: les figures anomenades a les xarxes "influencers", de vegades adolescents que tenen molts de seguidors, sense que ells siguin propietaris d'altre que d'un gest, frase, consigna, eslògan. Passaran, sens dubte, i per això no hem d'afilerar-los al costat dels Referents, que són de caràcter indeleble. Quin abisme entre els influencers i Madame Curie, Kant o Bach!