El 24 de juny és la festa nacional dels Països Catalans. És una celebració transversal a tots els territoris units per una llengua, una cultura i una història comunes. Els Països Catalans s'enfronten a moments difícils. Per una banda, hi ha l'avenç d'una dreta extrema decidida a posar fi a tot allò que posi en dubte la uniformitat de l'Estat, de matriu castellana. Per l'altra banda, hi ha unes esquerres espanyoles el progressisme de les quals arriba fins que es posa en dubte la uniformitat de l'Estat de matriu castellana.

[noticiadiari]2/258810[/noticiadiari]
Ben entrat el segle XXI, encara vivim en un estat que no ens permet accedir a la justícia en la nostra llengua, que no ens permet ser atesos per l'administració en la nostra llengua, que no ens permet educar-nos en la nostra llengua, que no ens permet fer política en la nostra llengua. Un estat que recapta el gruix dels impostos dels catalans i se'n queda una bona part si-us-plau-per-força.

La Festa Nacional dels Països Catalans que celebrem cada 24 de juny, amb la Flama del Canigó arribant a cada racó, de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer, ens ha de servir per recordar qui som, d'on venim i cap a on volem anar. 

La nació catalana, la seva llengua, la seva cultura, la seva manera de veure el món són un patrimoni de la humanitat que tenim el deure ancestral de mantenir i projectar cap al futur. Un futur que no sembla viable dins del marc de l'Estat. 

Hem intentat des de fa 300 anys trobar un encaix que respecti els nostres drets i la nostra identitat nacional, i una vegada rere l'altra ens hem estavellat contra el mur de la nació castellana que domina l'Estat amb mà ferma des de fa segles. 

Gaudim de la festa sense oblidar que l'únic camí que garantirà la supervivència de la llengua, la cultura i la identitat és el que ens ha de dur a la independència. Avui pot semblar que les eines són ben rovellades, però no trigarà a arribar un altre juny que ens dugui a esmolar-les un cop més. Bona diada!