Tot comença amb un innocent missatge al grup de WhatsApp de pares i mares de l’escola. “Haurem de fer-li un regalet a la profe, no?”. D’uns anys ençà s’ha establert que, al finalitzar el curs escolar, els pares i mares hem de fer un regal al professor o professora per agrair-li que durant un any hagi educat amb paciència els nostres infants i no els hagi llançat per la finestra. Quan jo era petita això no es feia però avui dia el WhatsApp ha permès que pares i mares estiguem sempre en contacte i que quan algú té una idea tan brillant com aquesta tots en puguem ser partícips, que és un eufemisme per dir que no ens en puguem escapar.

Comença aleshores el procés de posar d’acord vint famílies que l’únic que tenen en comú és que porten el seu fill o filla a la mateixa escola. La gran pregunta és: què es regala, en aquests casos? La meva experiència em diu que s’estila molt regalar al professor o professora objectes amb les cares impreses de totes les criatures de l’aula. Com a mare d’una nena de només tres anys he estampat la cara de la meva filla en bosses de platja, tovalloles, pareos, tasses i plats. Hi ha més marxandatge de la meva filla que de la Mona Lisa. Només ens ha faltat fer les cares dels nens en figures de Lladró. I, a veure, sense ser jo un guru de la moda, puc afirmar que tots els objectes resultants són igual d’horrorosos. En primer lloc perquè la cara de nens petits impresa en productes em remet als brics de llet amb nens desapareguts de les pel·lícules americanes. I, en segon lloc, perquè si jo, que he parit una de les criatures que apareixen a la foto, mai aniria a la platja amb una tovallola així, com hi ha d’anar el professor de torn?
 
Imagina que vas a la platja i veus arribar una persona. Aquesta desplega una tovallola amb la cara de vint criatures. Un cop has descartat que aquesta persona sigui de l’Opus i que les criatures siguin seves, què pensaries? Opció 1: “caram! Un professor de primària! Ni a l’estiu deixa de pensar en els seus alumnes! Tan de bo l’any que ve tingui cura dels meus fills”. O bé l’opció 2: “molt raret tot plegat... Està obsessionat amb els nens o què passa? No pot portar una tovallola amb un sol, com tothom?”. Això sense entrar en la possibilitat que el professor o professora vagi a una platja nudista i els nostres infants es vegin cara a cara amb l’entrecuix del docent. De debò creiem que anirà a la platja i estendrà aquesta tovallola? Portaríem nosaltres una tovallola amb la cara de tots els nostres companys de feina?
 
L’altre tipus de regal recurrent és l’smartbox: regalar packs de massatges, sopars, caps de setmana... I com que dividit entre vint famílies surt molt bé de preu sempre hi ha algú que proposa “estirar-se una mica més” i comprar també una caixa de bombons, un braçalet... I anem pujant. I l’any que ve, qui ho sap, potser ens engresquem i comprem un cotxe a la professora perquè total, al final, un cotxe entre vint tampoc és tant.
 
Cal omplir de "pongos" als professors i professores de primària? Si tan agraïts estem amb la seva feina no seria millor evitar-los haver de fingir que els hi agraden aquesta merda de regals? Però això no ho puc dir al grup de WhatsApp, és clar. Ningú vol ser el ranci. Perquè els pares i mares són una font d’amor quan es tracta de fer regals als professors, però poden ser autèntics psicòpates davant qualsevol discrepància en el grup. Es parla molt del bullying entre alumnes i poc del bullying entre pares. Així que any rere any em limito a respondre amb emoticones somrients i polzes alçats per deixar ben clar que gravar un penjoll amb les inicials dels nostres fills em sembla d’un gust exquisit.
 
Professors, professores: penseu-hi. Aquests regals d’agraïment que rebeu any rere any són possibles gràcies a la por i el silenci de molts pares i mares que no gosem rebel·lar-nos, pares i mares que només volem encaixar perquè això no repercuteixi en els nostres fills.