Un matí de juliol del 2003, als voltants de Caro, Michigan, un avió ultralleuger va ensopegar amb uns cables elèctrics i es va precipitar contra el terra deixant un desastre de foc i ferralla incandescent. La notícia va córrer com la pólvora en alguns cercles empresarials perquè el mort no era qualsevol mort. De fet, no tothom disposa d'un avió ultralleuger. Joseph P. Overton tenia 43 anys i era un executiu associat al Mackinac Center, un think tank conservador que encoratja el desmantellament de les institucions públiques sota els principis del lliure mercat.
(Lee aquí el artículo de Jonathan Martínez en castellano)
Des dels despatxos del Mackinac Center, Joseph Lehman es va proposar difondre les teories d'Overton així fos a títol pòstum. Al canal de YouTube, l'associació ofereix un infograma amb la seva hipòtesi més reconeguda. Així, la finestra d'Overton seria aquest rang d'idees socialment acceptables que es troben entre el control absolut del govern i la total desregulació. Això vol dir que els polítics no poden defensar idees que excedeixen aquest rang sense ser titllats d'extremistes o radicals. Per això hi ha els think tanks, les corporacions mediàtiques o els esdeveniments històrics: perquè comencem a debatre sobre idees que fins aleshores estaven proscrites.
El Mackinac Center és taxatiu: si tens una idea que la societat no pot acceptar i els polítics no poden defensar, has d'impulsar estratègies que desplacin la finestra d'Overton. Es tracta de provocar un tenaç corriment de l'imaginari social. Mackinac Center intenta empènyer els límits del que és acceptable cap a l'extrem del lliure mercat. Els parents ideològics de Milton Friedman no sempre han aconseguit instaurar les idees a les bones. Als anys setanta, a Xile, van fer falta camps de concentració. Els Estats Units segueixen avui el mateix camí. En un clima de deportacions i batudes, Trump ha anunciat que tancarà 30.000 migrants a Guantánamo.
La setmana passada, mentre el món analitzava amb escaire i cartabó la salutació nazi d'Elon Musk, Alba Sidera cridava a evitar els eufemismes. Hi ha coses que són exactament el que semblen. Sidera diu que Musk no és un cretí ni té el braç despistat sinó que procura a cada pas moure la finestra d'Overton. I en certa manera ho aconsegueix. De fet, tenim les xarxes socials i els diaris plens d'analistes timorats que relativitzen el gest de Musk o el defensen amb pretextos eixelebrats.
Perquè la societat accepti i normalitzi un camp de concentració —a Dachau, a l'Estadi Xile o a Guantánamo— han calgut hores de pànic mediàtic. Tones de diners invertits en think tanks al servei de les persones més riques del planeta. Així apareixen noves sigles que promouen l'odi racial contra el més feble. Així es multipliquen els numeraris de la dreta radical que aclamen a les xarxes la mort d'un xaval que va tocar la catenària d'un tren a Lleida. El món sembla cada cop més fosc. I la finestra d'Overton té cada cop més reixes.