La pluja de dades que ens ofereix una radiografia al dia de l'evolució de la pandèmia ens pot fer perdre la perspectiva de la situació de gravetat en què encara ens trobem. Veus autoritzades han recordat aquests dies coses que, potser per òbvies, convindria que no oblidéssim. L'exconsellera de Salut Marina Geli s'ha referit al fet que, a dos anys justos de l'inici de la crisi sanitària, la mortalitat del coronavirus s'acosta a la de la grip estacional. Si en la primera onada morien 1.665 persones per cada milió, ara ja estem en unes xifres de 65 per milió. Però, alhora, advertia que era essencial baixar la pressió assistencial a l'atenció primària.
És cert que els índexs de mortalitat són ara molt baixos i que això, de manera potser inevitable, genera relaxament i abaixar la guàrdia, per molt que des de les autoritats es facin crides contínues a la responsabilitat i la prudència, i a fer cas de les normes de restricció. Les dades sobre mortalitat ens poden oferir una percepció errònia de la gravetat de la situació pandèmica. Sí, mor menys gent, però hi ha molta gent malalta, que va als hospitals, es produeixen casos de col·lapse als Centres d'Atenció Primària i els serveis d'emergència pateixen molt.
La realitat és que la situació epidemiològica no experimenta una millora. Ens trobem en plena sisena onada i la variant òmicron, tot i ser menys mortífera del que es temia, està desfermada. Les dades que aquest dimarts ha ofert la conselleria de Salut no donen marge al respir: s'han detectat 30.000 casos més en les darreres vint-i-quatre hores, hi ha 43 ingressats més per Covid-19 als centres hospitalaris catalans, el que suposa un total de 1.796 persones, i 23 pacients crítics més a les UCI, el que situa la xifra de casos greus en 475.
Dos anys després que comencés tot plegat, és inevitable la sensació d'esgotament de la societat, després de molts suposats començaments del final, i quan s'ha vist que moltes declaracions solemnes es veien contradites per la realitat dels fets. Cal, per part dels responsables polítics i sanitaris, saber transmetre la veritat de manera eficaç i pedagògica, i fer entendre que el coronavirus, si no desapareixerà, sí que entrarà en una fase de "normalització" amb què s'hi podrà conviure sense trasbalsos.
Però no ens relaxem. Sobretot, amb la perspectiva del que hem viscut i tot fent balanç d'aquests dos anys, en l'inici d'un 2022 que ja és present i que ens ha de dur més interrogants. Davant la fatiga pandèmica, hi ha una gran certesa. El doctor Antoni Trilla, un savi a qui no dol sempre fer autocrítica, ho recordava en un article recent quan deia que moltes persones estaven vives gràcies a les vacunes i no ho sabien. Per damunt de l'impacte de les xifres i el soroll mediàtic, una veritat emergeix: el triomf de la ciència per sobre de l'obscurantisme.
És cert que els índexs de mortalitat són ara molt baixos i que això, de manera potser inevitable, genera relaxament i abaixar la guàrdia, per molt que des de les autoritats es facin crides contínues a la responsabilitat i la prudència, i a fer cas de les normes de restricció. Les dades sobre mortalitat ens poden oferir una percepció errònia de la gravetat de la situació pandèmica. Sí, mor menys gent, però hi ha molta gent malalta, que va als hospitals, es produeixen casos de col·lapse als Centres d'Atenció Primària i els serveis d'emergència pateixen molt.
La realitat és que la situació epidemiològica no experimenta una millora. Ens trobem en plena sisena onada i la variant òmicron, tot i ser menys mortífera del que es temia, està desfermada. Les dades que aquest dimarts ha ofert la conselleria de Salut no donen marge al respir: s'han detectat 30.000 casos més en les darreres vint-i-quatre hores, hi ha 43 ingressats més per Covid-19 als centres hospitalaris catalans, el que suposa un total de 1.796 persones, i 23 pacients crítics més a les UCI, el que situa la xifra de casos greus en 475.
Dos anys després que comencés tot plegat, és inevitable la sensació d'esgotament de la societat, després de molts suposats començaments del final, i quan s'ha vist que moltes declaracions solemnes es veien contradites per la realitat dels fets. Cal, per part dels responsables polítics i sanitaris, saber transmetre la veritat de manera eficaç i pedagògica, i fer entendre que el coronavirus, si no desapareixerà, sí que entrarà en una fase de "normalització" amb què s'hi podrà conviure sense trasbalsos.
Però no ens relaxem. Sobretot, amb la perspectiva del que hem viscut i tot fent balanç d'aquests dos anys, en l'inici d'un 2022 que ja és present i que ens ha de dur més interrogants. Davant la fatiga pandèmica, hi ha una gran certesa. El doctor Antoni Trilla, un savi a qui no dol sempre fer autocrítica, ho recordava en un article recent quan deia que moltes persones estaven vives gràcies a les vacunes i no ho sabien. Per damunt de l'impacte de les xifres i el soroll mediàtic, una veritat emergeix: el triomf de la ciència per sobre de l'obscurantisme.