“Cal repensar l’Estat des de zero”. Aquesta sentència la llegeixo en una entrevista feta recentment a l’economista Xavier Sala i Martin quan parla de la greu crisi que travessa Catalunya i Espanya. En efecte, aquí s’ha gastat el que no es podia gastar i ara tothom té clar que no tenim prou diners per pagar allò que devem. És, diuen alguns entesos, la fi d’un model d’estat del benestar sorgit desprès de la Segona Guerra Mundial. Les coses mai no tornaran a ser com fins ara i les estructures estatals han de modificar-se de dalt a baix a menys que vulguem veure’ns arrossegats a una situació insostenible. Comença una nova era per allò que anomenem un “estat”, perquè moltes coses que fins ara valien han quedat fora de joc i no es poden mantenir.

En el nostre cas, encara hi ha catalans que pensen i volen fer possible aquest gran canvi dins l’Estat espanyol. De fet, es com tornar als temps de l’Espanya Gran d’en Francesc Cambó. També en aquell moment els anomenats “regionalistes” volien transformar un estat endarrerit en tots els sentits en una entitat moderna i operativa. No se’n van sortir i encara en paguem les conseqüències. Volem tornar a nsopegar amb la mateixa pedra? Esmerçar els nostres esforços en intentar transformar l’Estat espanyol per adaptar-lo als nous temps que ja s’albiren és una pèrdua de temps i ens enfonsarem amb ell. Si algú pensa que pot eliminar les pràctiques nocives i caciquils que impregnen la vida política i econòmica espanyola potser que torni a l’escola bressol. Reformar i adaptar Espanya als nous temps és una feina impossible i pròpia d'il·luminats. Què fer, doncs?

Només serà factible “repensar l’estat des de zero” partint d’uns nous fonaments. La tasca que se’ns presenta significarà saber llegir el futur i interpretar encertadament els canvis que produirà aquesta situació de crisi. Això vol dir tenir unes noves estructures estatals pensades per aquesta nova època i només ho podem nosaltres mateixos dins les noves coordenades que aniran sorgint dels centres europeus de decisió. Ara més que mai hem de ser amos del nostre propi destí treballant conjuntament amb els altres estats del continent. Tots els nostres esforços han d’anar adreçats en aquesta direcció i no pas perdre els temps tot intentant sortir d’aquesta crisi apuntalant un Estat espanyol fracassat en tots els sentits.

Actualment el nostre repte col·lectiu ja no és només mantenir una identitat cultural o lingüística, és també tenir una entitat política anomenada Estat català que neixi amb totes les prestacions necessaries per afrontar aquest nou paradigma econòmic i social que ja tenim aquí mateix. Sobre la independència de Catalunya hem de bastir el que serà un nou estat del benestar, perquè és la única oportunitat que tenim per no perdre el tren del futur.