Quan veiem els dirigents polítics participant en programes de radio i televisió procurant posar-se al nivell dels actors professionals, assessorats convenientment per gabinets d’imatge, els hem de veure com la imatge en el temps, l'herència dels faraons sacralitzats de l’Egipte antic, amb una imatge fastuosa i electritzant, ben maquillada, com a conductors polítics quasi deïficats com els anomenats gran líders dels estats comunistes. Cal anar només a la plaça Roja de Moscou a veure el cos momificat de Lenin i seguir després una conferencia o debat entre capdavanters polítics, per adonarse'n.

El poble necessita individus estandart als que admirar, com Francesc Macià a Catalunya el 1931, com Josep Tarradellas el dia del seu retorn a Barcelona el 23 d’Octubre de 1977 com a president de la Generalitat de Catalunya. Els grans tenistes com Nadal, jugadors de futbol com Messi, conductors de motos com Gibernau, cantants com Shakira, o els Rollings i abans The Beatles i Elvis Presley, són els herois de la societat jove. I en la nostra societat que vol ser moderna i democràtica el polìtic es converteix en atleta i artista com en Bill Clinton, l’actual president Obama, en Sarkozy i l’Angela Merkel, l'avui malalt de càncer president de Veneçuela Chávez, el propi Fidel Castro o abans en Mao Tse Tsung, i Eva Peron i la senyora Kirchner  president viuda a l’Argentina. I el polític ha de competir, doncs corre el risc de  ésser substituït pels artistes i els atletes. La política actual exigeix gestos i imatges, comunicació creativa i atractiva, opinió pública favorable.

Però l'actor polític ha de tenir en compte que la democràcia és la barrera contra la dictadura i l’absolutisme. Franco, Mussolini. Hitler, com Stalin, Lenin i Kruschov, foren dictadors. La democràcia és també l’instrument per l’exercici de les llibertats. I la primera llibertat política, la que reconeix el dret a participar en la vida pública com elector i elegible, és  radicalment contrària al nepotisme, les conspiracions de poder per barrar el pas als canvis i els càrrecs hereditaris, molt propis de democràcies febles i poc desenvolupades.

En el republicanisme, la llibertat l’hem d’entendre com no dominació, com a actitud contrària a l’esclavatge i l’opressió humanes. És un principi de no ingerència en l’organització de la societat política i promotor d’aquesta societat renovada precisament per l’acció de la mateixa llibertat de l’individu, com a ideal igualitari. Republicanisme vol dir no manipulació de l’opinió pública ni dels grups socials. És l’acceptació del pluralisme i dels diferents grups d’interès social. Republicanisme garant de les llibertats crearà un filtre contra la corruptela i la corrupció, contra la instal·lació del poder dels servidors de l’administració de l’Estat. El republicanisme crearà l’estímul per fer acatar les regles socials impedint els abusos i la gent deshonesta, mal intencionada i/o antisocial, especuladors i malgastadors o la pràctica de desviació dels comptes públics i subvencions  de les finalitats per les que foren rebudes. La llibertat és doncs un bé igualitari, la qual cosa no vol dir el seu l’exercici de la mateixa manera per a tots.

La llibertat en el republicanisme, per tant, ha d’ésser llibertat estructural de la societat per impedir les arbitrarietats  contra les persones per part dels servidors de l’estat i dels seus amics i afectes, i posar els mitjans legals per evitar a més l’explotació d’uns pels altres. Llibertat republicana no és doncs fer desaparèixer l’estat, sinó que aquest ha de promoure la llibertat com a bé comunitari per fer respectar les llibertats individuals i col·lectives de tots.

La llibertat posseix així un caràcter social i comú per a tots i no pot ser realitzat per un individu sol, doncs pot ser vulnerat. La llibertat l’hem de reconèixer com un bé, com un dret legítim originat en el poble que és lliure i quen la comparteix amb els governants, com aquests comparteixen el poder amb els governats. Aquest és el concepte de llei i ciutadania republicans.

La causa de la llibertat republicana és la causa del constitucionalisme i de la democràcia. La constitució esdevé l’eina legal per implantar i desenvolupar un règim democràtic garantint la llibertat. Encara recordem els crits del president Aznar proclamant la constitució espanyola de 1978 com a pàtria, quan tan sols era una eina pactada per endegar un país amb un règim de llibertats sortint de la dictadura franquista. No existeixen els drets absoluts. La constitució doncs s’ha de desmitificar com a codi absolut o pàtria ideal. La constitució no pot pas substituir la pàtria natural d’un poble. I si la constitució no garanteix la llibertat del comú, llavors el text legal perd tota força moral i el seu destí és la reforma o la substitució per un altra constitució.

El republicanisme és doncs la creació d’uns societat de confiança individual i col·lectiva que no s’ha de trair en cap moment. Els drets i llibertats fonamentals son els instruments per la lluita contra la societat de la ignorància, del malestar, de la pobresa, de la  marginalitat o de l’exclusió social. Republicanisme és acceptar, escoltar i entendre la contestació social i lluitar contra els grups i interessos que s’aprofiten de les escletxes de la llei, promovent la seva feblesa,  procurant assolir la caiguda de les llibertats per la manca de transparència i la manipulació de l’opinió pública. Amb el republicanisme és impossible un Lluís XIV dient: “l’estat sóc jo”.

D’aquesta manera la constitució republicana pot imposar limitacions que no es poden aplicar arbitràriament. La divisió de poders garanteix que cap poder ultrapassi les seves funcions i ball “un altre món”amb competències. El legislador no ha de pretendre determinar la interpretació de les lleis que correspon al poder judicial, i ha de respectar els interessos i opinions del conjunt social.

La democràcia representativa per partits no pot ser substituïda per un altra sense partits, realitzada pels vots dels presents en assemblees. Ja es va intentar el procés i l’organització autogestionaria en diferent moments ihstòrics revolucionaris. Fou un fracàs. La desaparició dels partits produeix un sistema totalitari. Una aparent democràcia assembleària no impedirà el naixement de tendències d’opinió, variables, no permanents. S’ha de evitar que interessos de grups intentin utilitzar la democràcia per finalitats de poder i de corrupció. No oblidem que el vot no és tant sols d’idees, també ho és d’interessos, que la democràcia és lliure d’oferir i d’acceptar, que la demagògia és possible, com la corrupció i els pretexts religiosos.

Com afirma José A. Marina en el seu llibre sobre “Las culturas fracasadas”, “si una societat intel·ligent sap resoldre els problemes socials creant capital comunitari i ampiant les possibilitats d’accés dels seus membres, una societat estúpida farà el contrari. Crea més problemes que els que soluciona, destrueix el capital comunitari i atonta els ciutadans. Aquestes societats desapareixen per la mala gestió dels seus recursos comuns, sembrean la desconfiança, empobreixen la societat, degeneren las població, com va succeir a l’Unió Soviètica en la que oficialment es va reconèixer que la sisena part de la seva poblaciò (40 milions de persones) eren alcohòlics, i els ciutadans complementaven sous reduïts amb els robatoris, el cinisme, i la corrupció aprofitant la manca de llibertats.”

El poder doncs no és la finalitat i no justifica els mitjans per assolir-lo. El poder ha de servir per fomentar el republicanisme, democratitzant les actuals institucions polítiques i socials amb ple respecte a les llibertats i amb criteris de justícia social. Com diu Arcadi Oliveres en el seu treball “Un altre món!, les diferències entre un règim opressor i un règim de llibertats son més aparents que reals, doncs els règims disposen d’un sistema perfeccionat de control social públic i mediàtic tal com per fer decantar la balança cap a la banda que més convingui. Un exemple és la televisió capaç de convèncer els seus ciutadans”, una informació controlada que reemplaça la democràcia real per un règim dels mitjans de comunicació, la manipulació informativa generant falsa credibilitat.