De l’11-S al 25-S. Just fa dues setmanes escrivia en aquesta mateixa tribuna les sensacions d’una manifestació que tots sabíem que marcaria un punt de no retorn. I ahir el Parlament de Catalunya en va donar resposta. Ho va fer el president de la Generalitat anunciant la convocatòria d’eleccions pel 25 de novembre i proclamant que a partir d’ara el futur de la nació passa, única i exclusivament, per la voluntat democràtica dels catalans. Dels que van anar a la manifestació de la Diada i dels que no. El que es decideixi a partir d’ara es resoldrà al nostre Parlament, sense passar per unes Corts espanyoles que mai no ens han entès.

Consigna. Algunes de les moltes persones que estàvem ahir a la tribuna de convidats de l’hemicicle teníem la certesa que quelcom passaria. Personalment esperava que en algun moment de la intervenció d’Artur Mas sonessin unes paraules que confesso que m’agraden: “Res serà fàcil, però tot és possible”. No era la primera vegada que les pronunciava, però tenia el convenciment que ahir la tornaria a escoltar, com així va ser.

Ho podem assolir si ho volem. La independència de Catalunya no és una quimera, com diuen alguns, sinó una realitat que ara depèn de la voluntat del poble català. Un horitzó que esdevé cada vegada més proper. Però no podem caure en eufòries sense sentit, perquè el camí estarà marcat per entrebancs que només podem superar amb coratge, valentia, audàcia i unitat. Els que no desitgen la plena llibertat de Catalunya, els d’aquí i els d’allà, mostraran tot el ventall d’arguments per aconseguir que res canviï. Davant l’esperable allau d’atacs i mentides que ens plourà cal reforçar els arguments i ser més hàbils que mai. El referèndum que se celebrarà durant la propera legislatura serà una bona oportunitat per intensificar la pedagogia de l’estat propi, de l’estat català, és clar. I això és una gran notícia. Viurem mesos on tots hem de participar en la reafirmació d’un argumentari tan coherent com necessari per convèncer els que encara mostren dubtes, o bé perquè no tenen tota la informació o bé perquè s’han cregut històries de pa sucat amb oli centrades en la por.

La demanda de llibertat del teu poble és la màxima expressió de dignitat a la qual pot aspirar una persona. Les generacions que tindrem l’oportunitat d’exercir la democràcia en aquests moments decisius som uns privilegiats. Decidirem canviar el rumb de la nostra història, de la dels nostres fills, néts i dels que vindran. I també honrar la memòria dels nostres antecessors. Tot és possible ara perquè depèn de nosaltres i perquè som més madurs i actuem amb més convicció i determinació que mai. I res serà fàcil, certament, perquè els qui ens neguen la llibertat saben que només poden aferrar-se al principi de la por, la difamació i la mentida.

Però sí hem arribat fins aquí és perquè ho hem demanat una majoria, tinguem-ho ben clar. Ara ja només ens cal recórrer el darrer tram, amb pas ferm, decidit, units. El somni és molt a prop d’esdevenir realitat.