I va arribar la setmana de les detencions. En total quinze persones, arrestats per sorpresa, al carrer, portant els fills a escola, enmig del trànsit o a casa, encara a la dutxa. Alguns d’ells, a més, van patir la humiliació de comparèixer emmanillats. Ara tenen la condició d'investigats pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. Hauran de presentar-se un cop per setmana al jutjat i se'ls ha advertit que s'abstinguin a dur a terme qualsevol acció encaminada a fer realitat el referèndum de l'1 d'octubre.

En aquests dies, s’ha desempolsegat la paraula “sedició”. La repressió de l’Estat ha arribat a tal nivell de bogeria contra l’1-O que s’ha presentat una denúncia per la manifestació pacífica de dimecres davant de la conselleria d’Economia. Però el delicte de sedició es produeix quan es vol impedir l’aplicació de la llei i es donen tres fets inqüestionables: un aixecament públic, tumultuari i per la força. I això no l’hem viscut en cap cas.

En referència als fets, Íñigo Méndez de Vigo ha parlat de “masses tumultuoses”. Està clar que el portaveu del govern espanyol no va passar ni un minut davant de la seu d’Economia, ni davant del TSJC, ni de la Ciutat de la Justícia on famílies amb nens, gent gran, joves universitaris i persones de totes condicions i opinions deixaven els plans del dia per dir “prou”. Són multituds intel·ligents, senyor Méndez de Vigo. Gent civilitzada que va concentrar-se pacíficament durant hores per protestar per les finances intervingudes, pels escorcolls, per les intimidacions, per les amenaces, per les detencions, per la pèrdua dels drets fonamentals. Seran considerats “sediciosos” els milions de catalans que tenen intenció de votar diumenge vinent?

L’última ingerència de l’Estat ha estat voler prendre el control dels Mossos d’Esquadra, al·legant uns articles d’una llei que no permet tals excessos. El fiscal superior de Catalunya ha comunicat al major Trapero que a partir d’ara seria el ministeri de l'Interior qui coordinaria tots els cossos policials. I la resposta ha estat: “No ho permetrem”.

Tenim per davant la setmana de la resistència, també en el terreny digital. Han tombat els webs del referèndum i han aparegut de nou. Amb una piulada del president Puigdemont o de milers de comptes. Des de divendres, persegueixen i acusen de desobediència a hackers voluntaris que havien replicat les pàgines del Govern. Internet no es pot tancar, i quan s’intenta s’obren mil portes més. No ho aconseguiran.

Què més té preparat el govern espanyol per aquests set dies que resten fins a la celebració del referèndum? A més repressió, més mirada internacional denunciant la violació dels drets civils i les llibertats del poble català. A més repressió, més afeblit queda Rajoy en la seva bogeria d’impedir, per la força, la voluntat d’un país que només desitja expressar-se lliurement en les urnes. Vull acabar recordant que organitzar i celebrar un referèndum a l’estat espanyol no és delicte. En canvi, “forçar-ho per portar-ho a una desobediència és fer un frau de llei”, tal com insisteix el catedràtic de Dret Penal, Joan Josep Queralt.