«Respect»
Opinió
«Hi ha un punt darwinista, en com l’opinió pública jutja el polític que aguanta dret mentre li cauen les bombes per tot arreu»
ARA A PORTADA
-
Societat Espanya tanca la frontera amb el Marroc després d'una entrada en massa que provoca 18 morts a Ceuta Marc Orts i Cussó
-
Internacional Trump anuncia un acord per al «desarmament total» de Hamàs i la retirada de l'exèrcit d'Israel de Gaza Europa Press
-
Societat Educació va mantenir un criteri alt d'exclusió d'alumnes que hauria millorat el resultat de PISA Gerard Mira
-
Societat La síndica també colla Educació pel fiasco de les PISA amb una actuació d'ofici Gerard Mira
-
- Eduard Voltas
- Periodista i editor
Fixem-nos per exemple en Pedro Sánchez i en Carles Puigdemont. Són dues històries molt diferents, sens dubte, però el capital polític principal de tots dos és molt semblant: la percepció que no hi ha qui els tombi. Amb Sánchez ho han intentat fins i tot els seus companys de partit, i amb canons de gran cilindrada. Però sempre ha sobreviscut, i aquí el tens, encarant el darrer any de la legislatura amb les enquestes en contra, sí, però amb el tercer pressupost consecutiu aprovat i la possibilitat de potser no guanyar les eleccions, però sí de tornar a sumar prou diputats com per ser president quatre anys més. Respect.
De Carles Puigdemont se’n pot qüestionar fortament la gestió del post 1 d’octubre (no va ni tan sols intentar complir “el mandat”, i a més va deixar el país als peus dels cavalls del 155 marxant a l’exili), però la seva resistència a la persecució judicial –amb episodis de gran risc personal com els d’Alemanya i Sardenya–, sumada a l’obsessió del conglomerat mediàtico-político-judicial espanyol contra ell, l’han convertit clarament en un resistent. De moment no l’han aconseguit caçar, i cinc anys després es manté present en l’agenda política malgrat la distància geogràfica. Respect.
Mostrar resistència, capejar temporals sense enfonsar-se, sobreviure, dèiem a l’inici. És la mena de repte que té ara al davant Pere Aragonès. Es pot presidir un país i completar una legislatura de 4 anys amb el suport de només 33 diputats d’un parlament de 135? Sembla una missió impossible. De moment, el seu govern s’ha trencat però ningú ha aconseguit forçar eleccions anticipades –primera prova d’estrès superada–, i sembla que està a punt d’aconseguir l’aprovació del pressupost. Seria la segona paret saltada contra pronòstic. Serà capaç de completar la legislatura sense que el facin caure i arribar a febrer de 2025 com a president? Si ho aconsegueix, també d’ell haurem d’escriure: Respect.
Nascut a Barcelona (1970), és periodista i editor. Ha estat redactor i cap de redacció a la revista El Temps (1991-1997), i ha dirigit les revistes Descobrir Catalunya (1997-2000) i Sàpiens (2002-2003). Cofundador del Grup Cultura 03, del qual va ser director de continguts. Ha estat vicepresident segon d'Omnium Cultural i secretari de Cultura de la Generalitat (2006-2010). Va exercir la docència a la Facultat de Comunicació Blanquerna durant vint anys (1997-2017). Actualment, és directiu a l'empresa privada i col·labora en diversos mitjans de comunicació. El podeu seguir al canal de Telegram.
Et pot interessar
- Agència Espanyola de Protecció de l'Infiltrat Jonathan Martínez
- Agencia Española de Protección del Infiltrado Jonathan Martínez
- 10 idees sobre el Nou Món Marc Arza
- La procrastinació de la memòria, cinisme institucional Dolors Sabater
- Els primers de la represa Ferran Pedret
- De la cursa d’armament a la nuclear Antoni Segura Mas
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.
