Un gest tan simbòlic com mantenir durant unes hores una pancarta al Palau de la Generalitat, pel que el va condemnar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pot haver-li costat abans del que es preveia el càrrec de president de la Generalitat a Quim Torra. I la condemna per sedició del Tribunal Suprem per fer l'1-O ha fet que es negui, en contra de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la condició d'eurodiputat a Oriol Junqueras.

La Junta Electoral, que no és un tribunal, els ha retirat les actes de diputats a tots dos. Ho ha fet dividida i després d'una llarga discussió i gràcies a la majoria conservadora que hi impera. Era una decisió que el PP esperava (d'aquí el silenci de Pablo Casado aquests dies i la seva rapidesa a anunciar-ho) i que és, com ja sospitaven feia dies a Madrid i a Palau i us vam explicar a NacióDigital, un cop d'estat en tota regla que busca torpedinar l'incipient diàleg polític. Uns fets d'una enorme gravetat, tal com exposem al nostre editorial, i que en el cas de la presidència de la Generalitat no es poden acatar.

És molt possible que, com va passar quan es va prohibir a Carles Puigdemont ser candidat a Europa en una clara extralimitació de funcions, la decisió de la Junta Electoral Central acabi sent tombada, però ja ha aconseguit l'efecte que buscava. Amb els partits independentistes dividits i Sánchez instal·lat en la precarietat de negociar la investidura vot a vot (els últims que s'ha assegurat, determinants, eren els del BNG i Terol Existeix) el poder del que s'anomena deep state, estructures judicials i burocràtiques de tarannà conservador i impermeables al canvi, exhibeix força i llança avisos fatxendes. Li diuen que no el deixaran governar ni com vulgui ni amb qui vulgui.

Ho han fet ara i ho faran cada cop que no els encaixin les decisions que prengui el nou govern espanyol, sigui en els aspectes socials o en l'organització territorial de l'Estat. El Tribunal Suprem, però també la Junta Electoral, el Tribunal Constitucional o el Tribunal de Comptes, sumats a policies, fiscals i altres alts funcionaris patriotes, podran deixar en no res els mandats de les urnes i els de les cambres de representació parlamentària. La "soberanía nacional" els importa ben poc quan es tracta de preservar l'statu quo.

És difícil que, per més pressions internes i externes que rebi, ERC faci un cop de volant abrupte i no investeixi Sánchez el 7 de gener. Una altra cosa seran les repercussions que tindrà la inhabilitació de Torra en els fràgils equilibris entre els socis dins l'executiu català. A Madrid, els republicans cometran un gran error si es conformen amb l'explicació que, amb cara de resignació i llàstima, dona el PSOE segons la qual ells no comparteixen la decisió de la JEC però que, "per desgràcia", no la controlen.

Sánchez ha d'explicitar de forma enèrgica, al debat d'investidura que comença aquest dissabte i ja en les seves primeres accions com a president, un canvi de rumb que condueixi a reformes polítiques de fons, a una segona transició que impliqui poder parlar de tot, per poder dur a terme tots els projectes polítics (també la independència) i per millorar la qualitat de la democràcia espanyola, que s'ha degradat de forma extraordinària en els darrers anys. Ho vaig escriure fa uns dies i és més vigent que mai.

Fer això passa també per donar, i guanyar, un combat ideològic amb els sectors que han propiciat la involució dels darrers anys –amb els quals el PSOE ha flirtejat o anat de bracet massa sovint– i amb els seus representants. Si ho fa és segur que no perdrà cap dels suports que fins ara ha anat aconseguint i encara en podrà sumar de nous. Altrament, anirem de cop d'Estat en cop d'Estat i d'aixecada de camisa en aixecada de camisa. I serà qüestió de temps que torni la dreta.