Acaben les vacances de la majoria i comença el curs: educatiu, polític, laboral. Comencem amb cert garbuix mental fins que recuperem les rutines després de la desconnexió. La societat es restitueix, tot torna a lloc. Les criatures -no totes- estrenen motxilles i llibres. L’11 de setembre es dibuixa ple de propostes. Comencem amb el llistat de bons propòsits. Les treballadores i treballadors hem complert -qui ha pogut fer-ho, és clar!- amb els dies de descans que ens desactiven per poder tornar a produir amb més força. És el cercle de qui té el privilegi de treballar i dret a vacances.
 
Tot plegat molt performatiu del que el capitalisme ens destina a les diferents classes, en un escenari en què la pobresa augmenta i els drets minven. Amb aparença democràtica es porten a terme accions polítiques que tenen ben poc de democràtiques. Les lleis reconeixen drets i es pengen banderes els dies internacionals, però la realitat segueix punyent i les dificultats per fer efectius els drets reconeguts en la vida quotidiana són moltes. La història comença amb un o una mateixa, no hi ha memòria ni voluntat de tenir-la. La normalitat que ens fa captius és restituïda, això si després d’un descans per a qui ha tingut el privilegi.
 
Mentrestant ens han augmentat les retallades, sota una aparent voluntat igualitària. Puja la benzina? Subvencionem amb 20 cèntims de l’erari públic que acaben en mans de les empreses privades que la comercialitzen. S’hi afegeix la lluita contra el canvi climàtic? Durant 3 mesos fem gratis les rodalies i mitja distància, fem descomptes en alguns títols, ja veurem després que passa. Puja el gas? Abaixem l'IVA, encara que sigui a costa del finançament de polítiques socials i la transició ecològica -per cert, quan es va abaixar l'IVA de l’electricitat això no va tenir impacte sobre el preu-. La música sona bé i la gent la compra, el relat amaga la manca de planificació i les crítiques es titllen d’impopulars, tant és que els salaris siguin baixos -malgrat el nou i migrat Salari Mínim Interprofessional-, es precaritzin les condicions laborals i de vida o els preus segueixin pujant.
 
A poc a poc retornem, sovint sense consciència del que tot plegat significa, de l’impacte social i econòmic real que tindran les propostes engegades. Les polítiques de rebaixa són retallades encobertes dels serveis públics mentre no hi ha la valentia de retallar beneficis dels grans oligopolis que comercien amb els nostres drets bàsics. La inflació ha provocat que en un any els preus hagin pujat un 10,4%, es diu que l’origen és la guerra a Ucraïna, de debò? No respon a una manca de planificació real? A haver-nos convertit en un gran destí turístic i descuidar la proximitat? A la centralitat dels beneficis econòmics sobre els socials? A prioritzar la producció sobre les vides?
 
Restablir la vida, tornar a la integritat, recuperar la consciència i reconstruir la convivència. Reformular les propostes-pegat per pal·liar efectes i tenir la valentia d’abordar les causes estructurals de les desigualtats i la pobresa. Cal restituir aquesta societat a la justícia, la de veritat.