
ARA A PORTADA

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Poques hores després, el Govern decidia prorrogar el toc de queda en els municipis de més de 5.000 habitants durant set dies, de la 1 de la matinada a les 6 del matí. Els criteris de restricció vigents pel que fa a la mobilitat nocturna es modificaven: de 250 casos per cada 100.000 habitants es rebaixava a 125 casos. Aviat sabrem si el TSJC ho avala i, de ser així, entrarien en vigor divendres vinent.
En aquest context, s'ha incrementat el fenomen dels botellots, que han esdevingut una via de sortida per a tots aquells que volen fer més gresca quan els locals tanquen. El darrer cap de setmana, més de 8.000 persones van ser desallotjades per incomplir les normes de restricció per la pandèmia i es van produir centenars de sancions. Les queixes s'han estès des de molts municipis -especialment de la Costa Brava, però no només-, que es veuen desbordats per l'allau de botellots.
El fenomen suposa un doble problema: d'una banda, d'increment de contagis, ja que es produeixen moltes interaccions sense ús de mascareta o prou distanciament. De l'altra, es perjudica la necessària tranquil·litat per als veïns. És del tot normal que els ajuntaments dels pobles de platja elevin la seva queixa, ja que se'ls multiplica la població i no tenen recursos suficients per aturar moltes activitats nocturnes a l'aire lliure.
Des de diversos municipis s'ha reclamat al Govern una ampliació del confinament nocturn. Ho han fet pobles de l'Empordà, així com d'altres afectats greument per macrofestes il·legals, com ha estat el cas d'Altafulla. Això implica una altra contradicció: fer servir restriccions que haurien de ser limitades a la pandèmia per una qüestió que és d'ordre públic. Cal recordar que els botellots ja estaven prohibits i eren sancionables abans del coronavirus.
L'equilibri entre tots els factors en joc no és gens fàcil. La recepta, en tot cas, no la coneix ningú. El cas d'Altafulla és simptomàtic: el fet de no estar del tot encerclat per municipis amb toc de queda fa que no s'hi hagin aplicat les restriccions de confinament, el que ha generat un efecte crida cap al municipi. El que sembla aconsellable, en tot cas, és disposar de directrius clares. La coherència a l'hora de definir la normativa sol donar millors resultats que no pas acostumar-se a retallades de drets que mai se sap com poden acabar, per lligar-ho amb la reflexió del conseller Argimon.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.