L'actualitat internacional passa aquestes hores per l'enfrontament entre policies i manifestants a favor de Palestina en diverses universitats nord-americanes. Les imatges, impactants, retraten la tensió entre els cossos de seguretat i part dels estudiants, mobilitzats en contra de l'actuació d'Israel posterior a l'atac de Hamàs del 7 d'octubre de l'any passat. La revolta als campus dels Estats Units exemplifica fins a quin punt es necessita una treva al Pròxim Orient, i situa encara més la pressió sobre Joe Biden.
El conflicte a Palestina, d'origen pràcticament bíblic i marcat per la desigualtat real entre els dos adversaris -és innegable que la superioritat israeliana en el camp militar, econòmic i tecnològic és abismal, i que el suport dels Estats Units encara ajuda més a marcar la diferència-, és la metàfora perfecta de per què a vegades tenir raó pot acabar comportant el naufragi. L'atac de Hamàs, desproporcionat i especialment cruel, comportava tàcitament el dret a resposta d'Israel, si es tenen en compte els precedents. Que aquesta resposta hagi estat desaforada, desproporcionada, suposa un perill també per als Estats Units.
Perquè una cosa és fer costat a un soci estratègic en el mapa internacional i l'altra avalar acríticament actuacions reprovables per part del govern que lidera Benjamin Netanyahu. Les protestes a la UCLA són comprensibles, perquè provenen d'un segment de la població -els joves universitaris- més sensibilitzats amb la causa palestina i més allunyats del suport integral a Israel. Un suport que als Estats Units és sovint una religió, amb un component determinista, com si criticar Netanyahu equivalgués a posicionar-se a favor de Palestina. En el substrat, remarquen sempre els analistes que coneixen bé la relació entre Israel i el país nord-americà, hi ha la concepció de poble escollit que orbita al voltant dels dos.
Què pot fer Biden? No té gaire més marge que fer costat a una treva, i aconseguir-la de manera discreta. A ningú li convé una escalada de violència al Pròxim Orient -totes les alarmes es van encendre amb l'atac de l'Iran a Israel, que vist en perspectiva tenia més de performance que d'ofensiva militar-, però cal tenir en compte el context. I el context és que Biden s'ha de guanyar la reelecció davant de Donald Trump, un candidat a qui no li fa res assenyalar -ho ha fet a la revista Time- que es pot produir "violència" si no és president.
La pregunta que sobrevola la UCLA, en aquest sentit, és aquesta: què val més la pena, si refermar una presidència possiblement més tova del que volen els universitaris, o bé castigar-lo amb el risc que torni Trump al poder. L'electorat potencial de l'actual president, ja sigui per adscripció ideològica o per formació, és més crític. L'electorat de l'aspirant, en canvi, penalitza menys els errors, les contradiccions, les sortides de to i les propostes inclassificables. És un dels problemes de combatre els extremismes: no es pot convèncer de sortir-ne els qui ja hi han entrat, i a l'altra banda hi ha més matisos que certeses.