Que bonic hagués estat que Sandro Rosell hagués fet algun agraïment a qui va deixar, a ell i a la seva junta, el millor Barça de la història. Que trist és escoltar i llegir mentides contra Laporta i els directius que van gestionar l’entitat del 2003 al 2010. No és cert, com diu Rosell i companyia, que el Barça estigui en fallida. El club és més que sostenible econòmicament perquè no pot haver fallida ni la caixa buida quan ingressa més de 430 milions d’euros en una temporada (2009-10), amb els millors ingressos de la història en drets audiovisuals, amb el millor contracte de la marca que vesteix l’equipació... Algú es pot creure que en temps de crisis entitats bancàries com la Caixa i el Banc de Santander haguessin concedit al Club un crèdit de 150 milions sense més?

Que patètic no reconèixer la feina feta pels seus predecessors, que els van deixar fet i renovat el millor equip de la història del futbol, l’equip que és l’admiració del món sencer amb un futbol de somni. Un club amb un futbol base envejat arreu, amb una projecció de futur esplendorosa. Un club amb unes seccions professionals que guanyen títols de primer nivell, estatal i internacionals. I unes seccions no professionals que dignifiquen i expliquen la divisa que som més que un club.

Que ignorant s’ha de ser per no reconèixer que al nostre estadi no hi ha lloc pels violents, que la tolerància zero no és fàcil d’aplicar, que el president Laporta i la seva família ho va haver de pagar amb amenaces de mort quan el més fàcil hagués estat mirar cap a una altra banda com han fet tots els presidents de la història d’aquest i d’altres clubs de futbol. I que ignorant no reconèixer la tasca de la Fundació del Barça, amb Marta Segú al capdavant, identificant l’escut de l’entitat amb les causes justes, amb els drets humans, amb el civisme, amb la cultura, contra el racisme.

Que decebedor és no defensar aquells que van defensar un Barça sense complexes, respectuós amb totes les sensibilitats del barcelonisme, un Barça català i global que promovia la seva imatge per tot el món amb respecte i amb orgull. Un Barça que defensava immediatament i sense temors els seus socis, seguidors i jugadors quan arribava la ira cavernària, fos d’on fos, vingués de qui vingués.

Que lamentable és canviar el logo d’Unicef al pit per portar-lo amagat al cul i donar pas al logo d’una fundació poc clara d’un país amb massa ombres. Encara és hora, per cert, que ens expliquin de què va aquest patrocini davant l’assemblea de compromissaris.

I que preocupant que Rosell i els seus s’hagin dedicat a inculpar a Laporta i la seva directiva en base a una due dilligence que no ha vist ningú perquè el dia que es vegi s’evidenciarà que tota la campanya de difamació s’ha basat en un document on no hi ha cap argument per demandar a ningú. Però, com tot a la vida, aviat se sabrà. Molt aviat. I aleshores cauran caretes... de vergonya.

Mentrestant, continuem somiant amb el Pep i els seus jugadors.