Salut mental i procés, un aclariment

13 de gener de 2015
He decidit respondre a l'article de Jordi Palmer “Un electe de Podem Barcelona justifica l'unionisme per raons psiquiàtriques” a causa de l'error que pot induir el títol sobre la postura que, personalment i com a membre de Podem, defenso. Agraeixo al mateix autor la seva amabilitat de convidar-me a participar. En primer lloc, he d'aclarir que en cap moment he adduït raons mentals o psiquiàtriques per justificar una determinada postura davant del debat sobiranista, tal com es pot comprovar llegint l'article de referència.

El benestar global d'una població ve determinat per diferents condicionants com són els socioeconòmics, culturals i ambientals, les xarxes socials i comunitàries, els estils de vida de l'individu i els factors físics o genètics personals. Els més influents són aquells que es formen o s'estructuren a nivell col·lectiu o social, és a dir, l'estructura i riquesa d'una societat, la seva cultura, els seus valors i l'ambient en què vivim.

A més, les persones amb malalties mentals greus solen estar ben integrades en comunitats on el "nosaltres" predomina davant del "jo", és a dir, on el bé comú, l’ajuda mútua i la diversitat s'expressen clarament com a valors prioritaris. L’expansió del neoliberalisme i l’egoisme capitalista posa contra les cordes a moltes persones i famílies, especialment vulnerables, com aquelles que pateixen o patiran un trastorn mental crònic.

Estem assistint a un deteriorament de les estructures públiques, com les sanitàries i educatives, i veiem com es malvenen a interessos privats, malgrat que van ser construïdes amb l’esforç de generacions i ja eren nostres, de tots i totes nosaltres.

Per aquests motius, vull deixar clar que:

El nivell de salut mental de la nostra comunitat no dependrà de la independència o no de Catalunya, sinó de les polítiques públiques que es proposin i s'implementin per a generar persones més sanes, formades i informades, competents i, per tant, independents.

Són les polítiques públiques aquelles que uneixen o separen les persones i són aquestes les quals hem de decidir entre totes les catalanes i catalans, aconseguint ciutadans i ciutadanes amb la major plenitud personal que puguin lliurement decidir qualsevol aspecte de la vida del seu país, incloent la sobirania.

Estic a favor del dret a decidir l’encaix de Catalunya amb Espanya i qualsevol altre aspecte de les nostres vides. Així mateix, rebutjo el caràcter plebiscitari d’unes hipotètiques eleccions autonòmiques a Catalunya, donat que obvien l’eix social, que inclou aspectes com el sanitari, l’educatiu i el del benestar social, que, com a metge i com a ciutadà, considero fonamental pel desenvolupament d’una ciutadania sana, formada i lliure.