El paquet de mesures amb càrrega social que aquest dimarts ha aprovat el consell de ministres és una altra de les cares de la realitat política que també està mostrant el coronavirus. Després d'un duríssim pols intern, ha estat el vicepresident segon de l'executiu, Pablo Iglesias, qui ha presentat les decisions governamentals quant a lloguers, factures essencials i moratòries d'autònoms. Acompanyat, això sí, de la ministra d'Economia, Nadia Calviño, exponent de l'ala més tecnocràtica del govern. Ha calgut una pandèmia, la perspectiva d'un quadre social i econòmic angoixant i una batalla interna en el si del poder perquè Moncloa hagi cedit el protagonisme -per un dia- al líder de Podem. 

Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, calculadors i resilients, saben que se la juguen i molt. Aquest cop, si cometen errors greus o, simplement, si tenen mala sort, poden veure esgotat el seu crèdit. Cada partida té la seva importància. La imatge d'un govern superat pels esdeveniments, fregant el col·lapse, ha sobrevolat aquests dies un cel que sempre és més difícil d'assaltar del que sembla. Davant dels seus homòlegs europeus, però, Sánchez va guanyar capital polític plantant cara al nord. Avui, Iglesias ha obtingut un bocí d'èxit. 

La coalició avança a trompades i enmig d'una pandèmia. No és poc. Els perills poden resultar excessius al final. Però en política, ja se sap, duren més els acords de conveniència que els altres. I la situació no deixa gaire marge per una ruptura entre els dos socis, que davant d'un enemic temible com és el coronavirus, es necessiten. El consell de ministres ha escenificat que PSOE i Podem estan governant junts, i no es poc.    

Per la seva banda, l'oposició de dretes espera a la cantonada. El líder del PP, Pablo Casado, modula el seu discurs per evitar la imatge d'un líder sense escrúpols ni sentit d'estat, mentre calcula els seus moviments i va incrementant poc a poc el seu to crític, a l'escalf d'una crisi de resultat incert però que deixarà un escenari de gestió complicada. Tampoc per la dreta serà fàcil el demà que s'albira. Els arguments liberal-conservadors patiran davant els missatges socialdemòcrates.  

Ha estat també una imatge símbol, que ha recordat, ja es veurà si només com una imatge efímera, que l'espanyol és un govern de coalició, que vol dir una manera de governar diferent a la que ha estat habitual. Una fotografia d'un aparell de poder inèdit, en el qual el soci petit ha recordat que també hi és.