El 15 de març del 2016 es va esberlar per primera vegada la relació entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. El motiu? Una reunió secreta entre el líder d'ERC i Pedro Sánchez, que portava només uns mesos com a secretari general del PSOE. Puigdemont s'hi havia citat a Palau en una trobada formal i, poques hores després el dirigent socialista es veia en un hotel de Barcelona amb Junqueras. L'aleshores president de la Generalitat no havia estat informat prèviament de la reunió i, com detalla amb tot luxe de detalls al primer volum de les seves memòries, no s'ho va prendre bé. Ara els tres protagonistes d'aquesta història es necessiten mútuament, i són les tres principals cares d'una negociació que aglutina tots els elements pendents -no precisament pocs- des de la tardor del referèndum del 2017.

ERC se centra aquests dies en clarificar que el líder del PSOE no té els seus vots garantits a la investidura. "No es poden donar per descomptats", assegurava aquest matí la secretària general dels republicans, Marta Rovira, en una entrevista a Catalunya Ràdio. Al mateix temps, la número dos d'ERC assenyalava que no investir Sánchez tindria conseqüències "nefastes". Aquesta línia argumental, en el fons, debilita la posició dels republicans, perquè estan dient al PSOE que la seva prioritat és que no es repeteixin les eleccions. Un posicionament legítim i fins i tot comprensible, en la mesura que està pensat per no donar al PP i a Vox una nova oportunitat per sumar, però que resta marge negociador al partit de Junqueras.

El president dels republicans, a diferència de Puigdemont -tot i que Junts no hagi arribat ni als 400.000 votants, registrant un terra històric en nombre de suports obtingut mai per l'espai postconvergent-, surt debilitat del 23-J en la mesura que ERC ha perdut quasi la meitat dels escons després d'una legislatura en què es va apostar estratègicament pel diàleg i la col·laboració amb la Moncloa. Junqueras no parla des de les eleccions i veu com, per estructurar un front comú amb Junts, haurà de parlar -en directe o a través d'intermediaris, com en múltiples fases del procés- amb Puigdemont. Rovira i Jordi Turull poden ajudar a acostar posicions, tot i que els pactes postmunicipals van tornar a afectar -negativament- el moll de l'os de les relacions ERC-Junts. Tampoc es pot dir que la relació entre Gabriel Rufián i Míriam Nogueras sigui òptima. Hi ha dinàmiques que no canvien en dues setmanes.

Perquè, encara que tot el focus estigui centrat ara en Madrid, en el fons s'està dirimint la batalla a Catalunya. Junqueras i Puigdemont, per via interposada, competeixen per la Generalitat, encara que qui parteixi com a favorit de cara a les properes eleccions sigui Salvador Illa, primer secretari del PSC. Quan Junts eleva el llistó de la negociació amb Sánchez és per buscar una solució al conflicte, sí, però també perquè tenen l'oportunitat de demostrar que ells sí que són capaços -en contraposició a ERC- de treure resultats palpables del diàleg. Els republicans, acomplexats fins fa poc, no va treure pit dels indults fins aquesta campanya, i saben que fer entrar Junts en l'equació de la governabilitat a l'Estat els pot diluir. Perquè, per a Sánchez, sempre serà un incentiu atiar el foc entre enemics íntims. Dividir per vèncer: un clàssic.

La llavor de la discòrdia plantada aquell 15 de març del 2016, ara ja fa pràcticament set anys i mig, continua vigent. En aquell moment, ni Sánchez imaginava que arribaria, ni Puigdemont podia arribar a pensar que hauria d'anar a l'exili, ni Junqueras hauria tingut en compte que passaria quasi quatre anys entre reixes. Les coordenades ja no són les mateixes que la tardor del referèndum, però sí que abonen el terreny per a una negociació que es troba pendent des del 2017. La relació Puigdemont-Junqueras no ha millorat -al contrari, com és fàcil de comprovar- des que l'expresident es va assabentar que els líders d'ERC i del PSOE s'havien reunit en privat, i Sánchez ha d'afrontar ara totes les carpetes incòmodes que -oh, sorpresa- el temps no ha curat. Perquè, un cop sembrada la llavor de la discòrdia, tot fa baixada.