Sánchez Llibre, per dir un nom
«Catalunya té una política més aviat justeta, estem d’acord en això. Però aquesta no és l’única pota que falla i fa ballar la taula»
ARA A PORTADA

- Eduard Voltas
- Periodista i editor
Observem el caos de Rodalies de l’últim mes, per exemple. Dècades de desinversió i desinterès mentre els impostos dels ciutadans de Catalunya se n’anaven (i se’n van) a millorar la xarxa ferroviària de proximitat espanyola i a convertir Madrid en el hub de l’alta velocitat peninsular. Quin estat de la Unió Europea tracta així la seva segona àrea urbana i primera regió industrial? Centralisme espanyol, sí, però no només: també inoperància de les elits catalanes. Algú creu que els empresaris del nord d’Itàlia es deixarien fer això per Roma? Algú pensa que les organitzacions empresarials de Baviera i Baden-Wurttemberg li permetrien aquest maltractament al govern central de Bonn? Els grans empresaris catalans no pinten res a Madrid. No són capaços ni tan sols de garantir que, al 2022, els seus treballadors arribin puntuals a la feina en tren.
Donen lliçons i renyen els polítics catalans, però es fan petits així que trepitgen la Castellana i són irrellevants davant del BOE. Estan en contra de la independència, però són incapaços d’aconseguir que, dins d’Espanya, Catalunya sigui tractada com es mereix. Es lamenten de la pèrdua de pes del país, però es venen les empreses industrials i posen els diners en el turisme i el totxo. Prediquen contra el rupturisme, però obliden que si ells haguessin actuat a temps contra la decisió d’estat de crear la turboaspiradora madrilenya, el procés probablement ni tan sols hauria començat. Potser són bons engreixant el patrimoni familiar, però com a classe dirigent d’un país, ni tan sols d’una regió, són molt dolents.
Catalunya té una política més aviat justeta, estem d’acord en això. Però aquesta no és l’única pota que falla i fa ballar la taula. El món s’està complicant molt i, dins o fora d’Espanya, com a país afrontem reptes locals i globals de primeríssim ordre. Seria convenient que tothom fes un esforç per elevar el seu nivell d’autoexigència i fer molt millor la feina que li toca fer. Ara mateix molts pocs col·lectius estan en condicions de donar lliçons de res a ningú. I la nostra elit empresarial no és precisament un d’ells.
Nascut a Barcelona (1970), és periodista i editor. Ha estat redactor i cap de redacció a la revista El Temps (1991-1997), i ha dirigit les revistes Descobrir Catalunya (1997-2000) i Sàpiens (2002-2003). Cofundador del Grup Cultura 03, del qual va ser director de continguts. Ha estat vicepresident segon d'Omnium Cultural i secretari de Cultura de la Generalitat (2006-2010). Va exercir la docència a la Facultat de Comunicació Blanquerna durant vint anys (1997-2017). Actualment, és directiu a l'empresa privada i col·labora en diversos mitjans de comunicació. El podeu seguir al canal de Telegram.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.