El petit de casa ha hagut de passar pel quiròfan. Res greu, afortunadament, però la intervenció ens ha servit per conèixer Sant Joan de Déu i l’experiència no ens ha deixat indiferents. L’excel·lència és un concepte indeterminat que costa de definir, però es reconeix de seguida quan es viu de primera mà. No és una novetat, cap sorpresa, pacients i usuaris valoren el seu pas per l’hospital pedriàtic de referència a Catalunya amb un 9,4 de mitjana, però hi ha alguna cosa més, una intuïció i una esperança. Sant Joan de Déu no és cap anècdota, no és una excepció única i brillant, podria ser un model pel país. Ho hauria de ser.

Costa resumir el nivell extraordinari d’aquest centre sanitari. Extraordinari en servei, en innovació, en recerca i en ambició. Extraordinari en servei perquè, més enllà de la nota excel·lent que li donen els pacients, s’ha convertit en un centre internacional que rep més de 3.500 peticions de pacients globals cada any. Extraordinari en innovació perquè executa més de 50 projectes anuals, gairebé la meitat en col·laboració amb empreses, d’on n’han sortit 5 noves start-ups i 17 llicències d’ús de productes i serveis. Extraordinari en recerca perquè l’any passat va generar més de 600 publicacions, 100 de les quals a les principals revistes científiques del món. Extraordinari.

L’excel·lència va més enllà de les xifres i es fa visible gairebé sempre a través dels detalls més petits. Un equip de 300 voluntaris col·labora amb Sant Joan de Déu per facilitar l’estada als pacients, nens i joves, i a les famílies que els acompanyen. Voluntaris que somriuen, acompanyen, informen, juguen i abracen amb una actitud i una vocació de servei que emociona. Els voluntaris, però també els jocs, els dibuixos, les figures i els tobogans que l’omplen configuren l’hospital menys hospital del país. Un detall anecdòtic ho resumeix bé, el sostre dels ascensors és una pantalla digital enorme que emet dibuixos i jocs perquè els nens que hi entren ajaguts a la llitera no hi trobin un no res gris i fred. Detalls d’excel·lència.

A Catalunya la sanitat ha de ser universal i gratuïta, però no està escrit enlloc que la millor forma d’aconseguir-la sigui el proveïment directe del servei per part del sector públic. L’exemple de Sant Joan de Déu i de tants altres centres demostra que el model concertat té avantatges innegables. Més servei amb menys cost, però també més ambició. Obertura al món, generació d’ingressos i nous serveis. Progrés econòmic i benestar social agafats de la mà. Atendre pacients internacionals genera uns ingressos i un nivell d’exigència que beneficien directament els pacients catalans. Només en donacions i patrocinis Sant Joan de Déu va ingressar gairebé deu milions d’euros l’any 2022. No cal dir massa res més.

Universal i gratuït no vol dir públic i privat no vol dir amb ànim de lucre. Sant Joan de Déu, com gairebé tota la sanitat concertada a Catalunya, és una institució sense ànim de lucre, fundada per l’Església fa més de 150 anys. Quan determinada esquerra clama per una xarxa 100% pública no només ignora els beneficis del proveïment privat, pretén acabar amb institucions de prestigi que fa més d’un segle que treballen al país i que són exemples d’èxit.

Sant Joan de Déu, model de país. Excel·lència i referència internacional, servei públic i generació de progrés econòmic i social. Hi ha escoles, universitats i centres de recerca a Catalunya que s’assemblen a aquest hospital, però en caldrien més. Serveis públics oberts al món i capaços de transformar el benefici social en motors de creixement econòmic. En caldrien més sí, i seria possible tenir-los. Sant Joan de Déu n’és la prova.