Mentre la gran majoria de catalans estareu celebrant el Sant Jordi pels carrers i places dels nostres pobles i ciutats, uns quants el viurem a la capital del regne d'Espanya.

L'ambient primaveral que a casa nostre, ni que sigui per un dia, esclata amb llibres i roses, a Madrid va carregat de malastrugances econòmiques, malifetes socials i menyspreus als drets dels ciutadans i dels pobles. Un ambient massa trist per una diada que ens fa sentir presoners de l'exili interior...

Tot i que s'ha intentat, amb l'apel·lació al propi Cervantes, a Madrid, com a la resta de l'Estat, el Sant Jordi no ha passat de ser una oferta comercial més. Els centres comercials i les llibreries supervivents de l'impúdic augment de l'IVA cultural perpetrat pel PP, intenten avui augmentar les seves vendes, com ho podrien fer el mes vinent amb Sant Gaudenci, patró de la corseteria. No hi ha ànima. No hi ha comunió d'idees entorn un sentiment com el que a Catalunya desperta el sant matadracs.

M'imagino que els enemics interiors i exteriors del nostre idioma, tant perseverants en la tasca d'anorrear-lo serien feliços si un dia Sant Jordi esdevingués una mera campanya a l'agenda comercial de El Corte Inglés! Després de la setmana blanca i abans del dia de la mare, un racó pels llibres en oferta a la planta primera...

Aleshores en Wert, l'Espe, la Cospe, l'Aznar, en Guerra, en Leguina, i l'Ibarra fins i tot llegirien a títol postum les Memòries de Xordi Puyol. Això sí, demanant perdó per la seva infame fonètica, no fos cas que algú els discutís la seva secreta perversió de parlar català a la intimitat...