Em comentaven aquest dilluns, sortint de l'acte en favor dels presos polítics a Bellcaire d'Empordà, el cas d'una nena de 9 anys que, vivint intensament per raons familiars el neguit per l'empresonament de l'oncle, avui pres a Lledoners, l'altre dia va sorprendre pares i avis amb un acte de maduresa i solidaritat. Algú malintencionat podria titllar el fet d'adoctrinament, però el trobo absolutament natural en el seu cas, perquè és ben lògic que els pares eduquin els fills en els valors i la cultura que els són propis, i en les relacions socials, la feina, el lleure i la manera d'entendre la vida, en definitiva.

Deia la nena: "Si quan sigui gran tinc trigèmins, es diran Procés, Urna i Escalf." Tendra manera d'expressar la injustícia i el patiment que percep. L'oncle és a la presó i tota la família ho acusa, lluita i no descansa per a difondre-ho arreu i sobretot, per fer arribar als presos l'escalf social. Escalf que no decau pas, les famílies ho noten perfectament, i es multipliquen, exhaustes en alguns moments, per correspondre a les mostres de solidaritat i estima per part dels conciutadans.

La nineta ens posa sobre la taula tres possibles noms de pila: Procés, Urna i Escalf. Quina bonica mostra de consciència i sentit de la responsabilitat infantil. Criatures que creixen ja educades en el respecte de drets fonamentals de la Humanitat com la democràcia, el dret de vot i en valors com la solidaritat entre persones.

La seva mare ens ho explicava enriolada, però alhora orgullosa de veure que les criatures entenen les coses i les processen bé. Segurament que els fills d'aquesta nena no es diran així el dia de demà, però m'agrada pertànyer a una societat que sent profundament valors com aquests i els transmet espontàniament. I si en volem dir adoctrinament, doncs mira, d'acord, però en tot cas em sembla un adoctrinament més al dia que no pas si tingués la intenció de posar-los Onésimo, Primitiva o Socorro, noms respectables, evidentment, però que ens parlen d'altres moments històrics i d'altres societats.

Avui, per cert, predominen a Catalunya els noms d'origen llatí, grec, hebreu o germànic. I ves per on, la innocent criatura ha triat tres noms etimològicament llatins: Sant Procés i Santa Urna pertanyen literalment a la tradició cristiana i el mot "Escalf", sense poder-li atorgar santedat, tant el trobem descrivint suport a actes litúrgics, com a vaixells de refugiats, com als presos polítics... La nena ha triat noms antics com a paraules, actuals com a valors, i potser un xic agosarats com a noms de pila.

Quan siguis gran ja decidiràs. Tant de bo llavors no calgui pensar en aquestes reivindicacions. Però de moment, t'enviem un petonet i la nostra simpatia. T'ho has ben guanyat!