Savall a Santes Creus

«La música sona a Santes Creus, a tocar del panteó reial del monestir on hi ha l'únic monument funerari dels reis de la Corona d'Aragó que ha arribat intacte als nostres dies»

12 d’agost de 2023
Jordi Savall i la clarividència dels seus 83 anys animava aquest divendres a Santes Creus, amb les seves paraules just abans de començar la seva actuació i la de la formació Orpheus 21, a la plaça de Sant Bernat Calvó, amb quatre cantants com la Basela Abouhamed de Palestina, la Jasmin Bahnawa de l'Afganistan, la Waed Bouhassoun de Síria i la Nazanin Saveh de l'Iran, la idea d'un món millor amb l'aportació de les dones. Remarcava Savall: "les dones portadores de vida, d'art de música i de bellesa", i a més heroïnes homenatjades per la defensa dels valors de la llibertat i de la igualtat a les societats dels seus països. Uns països no tan allunyats d'Europa, on aquesta mateixa batalla continua. Només cal veure les dades de feminicidis que hi ha hagut aquests últims dies per notar el patiment i la brutalitat contra les dones que no coneix fronteres ni cultures. Sí que Savall presentava al seu festival els casos de Palestina, o l'Iran, i l'Afganistan, allà on perses, hindús, i les músiques i instruments de l'Àsia Central, o Síria, que tot i ser al cor del món àrab, també és bressol dels més antics cants cristians, i on comunitats jueves o kurdes també hi ha tingut pes musical, per discret que sigui, aquest cas amb la presència d'aquestes veus de Palestina. Les veus d'aquestes dones, enmig de les dificultats que tenen, s'aixequen per clamar per la pau, la llibertat i el fet de poder treballar, a risc d'una represàlia que els pot dur la mort.

I abans encara a l'antic dormitori de Santes Creus es van poder sentir els antics cants litúrgics dels jueus de l'Àlger, amb Milena Kartowski-Aïach al cant i Sharon Avivi a l'oud.

A Santes Creus Savall donava empenta a la segona part de la III edició del festival que duu el seu nom, i que va començar a finals de juliol a Montblanc i Poblet, i que ara s'allarga fins al 15 d'agost, quan tancarà amb el Somni d'una nit d'estiu, amb presència de veus com les de la Sílvia Bel, Jordi Boixaderas, Jaume Madaula, Joana i Mireia Vilapuig i Joan Esteve, com a recitadors dirigits per Pau Carrió, i amb la Capella Nacional de Catalunya, i la pianista Olga Pashchenko, i la soprano Elionor Martínez, i Lara Morger com a contralt. I abans cada nit amb Jordi Savall al peu del canó, hauran actuat des de la Capella Reial, s'hauran sentit els cants negres de Cuba, o les Quatre estacions de Vivaldi, amb Laura Aubert de recitadora, o les sonates romàntiques de Schubert, o l'Stabat Mater entre d'altres.

Una oferta magnífica, que Jordi Savall, havia dut durant una pila d'anys al Festival de música antiga del monestir de Poblet, i que ara du el seu nom i ja va per la tercera edició.

A Santes Creus Jordi Savall, va convidar l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que recordava que l'any 2015 van voler reconèixer la gran tasca del músic, situant Barcelona i Catalunya al mapa musical, atorgant-li la medalla de la ciutat. I que valorava també l'esforç i sentit d'aquest concert homenatge a les heroïnes, mentre la mar Mediterrània segueix portant exiliats, gent que fuig de la misèria, de les guerres, de la intransigència de règims totalitaris que neguen llibertats i drets als seus ciutadans, més encara si són dones. 

La música sona a Santes Creus, a tocar del panteó reial del monestir on hi ha les tombes dels reis Pere II el Gran, Jaume II el Just i Blanca d'Anjou, a més de la tomba de l'almirall Roger de Llúria. Estem parlant de l'únic monument funerari dels reis de la Corona d'Aragó que ha arribat intacte als nostres dies, especialment la tomba de Pere el Gran.

A la plaça on cantaven les heroïnes, una escultura de qui va ser abat de santes Creus: Sant Bernat Calvó, que va ser també assessor del rei Jaume I en les conquestes de València i Mallorca, i bisbe de Vic, allà on és enterrat, presidia el concert. El de divendres i els de cada nit. Tots els ossos dels reis, i les pedres deuen anar seguint els temps i debats, les guerres i lluites de tots aquests segles. Ada Colau devia pensar, a banda de en l'homenatge i la  música, en la regressió de l'urbanisme tàctic i en si s'integren a l'equip del consistori que ara presideix Collboni, i en el 17 d'agost, que a banda del fatal aniversari dels atemptats de la Rambla i de Cambrils, serà el dia de constitució de les Cambres legislatives espanyoles, que ves a saber si tindran una legislatura curta o llarga. Però què és tot això al costat dels camins que segueix de fa tants anys la música, i en especial la que recupera Jordi Savall?