L’anomenat procés català és aquest gran moviment col·lectiu –social i polític- que ens ha conduït a poder decidir democràticament i lliurement el futur polític de Catalunya el proper 9 de novembre. En paral·lel a l’emoció democràtica, alguns partits s’han referit continuadament a una suposada majoria silenciosa contrària, presumptament, a la independència de Catalunya.

Aquesta majoria silenciosa a la qual apel·la el PP i Ciutadans i una bona part de la delegació del PSOE a Catalunya fa mesos que disposa d’una plataforma on poder vehicular i coordinar les seves posicions. Es diu Societat Civil Catalana, que vindria a ser l’Assemblea Nacional Catalana de l’unionisme. I a dia d’avui ja podem parlar de SCC com un fracàs, tant en el fons com en la forma, tant el contingut com en la quantitat de suports populars.

Dilluns alguns dels seus representants es van reunir amb el president Mas per demanar-li que no firmi el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre ja que, argumenten, “no és el mètode adequat per resoldre cap problema”. Els senyors i senyores de SCC creuen, doncs, que la democràcia no resol cap problema, que consultar als ciutadans no és un planteig adequat per a dur a terme en una societat moderna.

Els de SCC també van “animar al president Mas perquè no es deixi arrossegar [sic] per la pressió que sobre ell exerceix un determinat sector de la societat”. Perdonin? Un determinat sector de la societat? Una àmplia majoria del Parlament és “un determinat sector de la societat”? El milió i mig de persones que vam sortir a fer la Via Catalana som “un determinat sector de la societat”? En quin país viu aquesta gent de SCC?

Després de la trobada a Palau amb el president, van assegurar que la majoria dels catalans “no volen la ruptura”. De quina majoria parlen, senyores i senyors de SCC? La que vota els partits que estan en contra del dret a decidir la suma dels quals són minoria al Parlament? De quina majoria de la societat catalana es refereix el SCC? De la que està “encara dins l’armari”, com van afirmar en l’acte de presentació del seu manifest?

La desesperació d’aquells que no entenen que una consulta democràtica és la manera de solucionar els problemes els condueix a afirmar que el moviment secessionista és un gran porro que ens fumem els catalans. Sort que, segons SCC, som una minoria perquè caldrà un bon pla de xoc contra les addiccions cannàbiques perquè els asseguro que si hi ha fumada és generalitzada i la pipada ens la passem de baix a dalt i de dreta a esquerra, tant des del punt de vista geogràfic com ideològic.

Els de SCC veuen “amb preocupació” que el president Mas no farà marxa enrere. Benvinguts al món democràtic, doncs. En la lògica democràtica el president de tots els catalans i catalanes ha de fer sempre costat al sentit majoritari, que vol ser consultat. I respectar, és clar, la minoria, la qual en una consulta podrà votar lliurement. Democràticament. Als de SCC algú els hauria de dir que les urnes és l’únic lloc on ningú és silenciat. Ni les majories ni les minories.