Un periodista ha revelat en els darrers dies que es prepara per als voltants de Nadal tota una bateria de querelles per causa del procés, que afectarien diverses persones de nivells mitjans del poder públic català. També hem conegut recentment que ja s'han embargat les cases de les quatre persones (Mas, Rigau, Ortega i Homs) condemnades en relació a la celebració del 9N i que ara tenen un front obert amb el Tribunal de Comptes. I a això hem d'afegir les declaracions del coronel expulsat de l'exèrcit en 1990, Amadeo Martínez Inglés, respecte de la versemblança de les paraules de Marta Rovira quan parlava de què una amenaça de sang hauria dissuadit l'acció del govern envers la declaració unilateral de la república catalana.

El tema del secret sumarial ha estat sistemàticament un problema per a la necessària privacitat d'aquells processos penals que, revestint extrema gravetat al voltant de la instrucció, duien el magistrat o jutge decretar que ni tan sols les parts puguin conèixer el contingut de les actuacions. I no obstant això, molts cops ha estat relativament fàcil veure en els mitjans de comunicació tots els extrems de la investigació judicial en curs.

En un altre ordre de coses, també assistim cada cop amb més freqüència al que podríem considerar un ús maliciós dels mitjans de comunicació per vehicular a través d'ells una informació que es vol fer arribar a determinades persones. Algun cop ens hem referit en aquest sentit a les enquestes i a la intenció de la seva publicació. I segons el parer d'alguns, un fenomen d'aquesta mena pot haver concorregut en el cas que refereixen les declaracions de Martínez Inglés: és una obvietat que hi ha als mitjans policials i militars models d'actuació que puguin evitar la comissió de delictes mitjançant l'amenaça de què el pes de la llei pugui caure sobre els infractors.

Però el fet que s'hagi sabut a través d'aquests mitjans que es preparen multitud de querelles per ser incoades a partir del dia de les eleccions només té dues possibilitats i cap d'elles és bona: que s'hagi produït per una filtració dels jutjats que hagi escapat de les mans del jutge instructor (mal funcionament de l'administració de justícia), o que s'hagin produït perquè des del mateix Estat el que es pretén amb la seva publicitat és advertir de les conseqüències de determinades actuacions. La primera és una disfunció. La segona en canvi és poc ètica del punt de vista de la manera en què l'Estat (qualsevol Estat) pugui buscar finalitats legítimes amb dubtosos mitjans.