Fa tot just uns quinze dies, després d'un any de recerques, el Grup d'Experts en Drets Humans sobre Nicaragua -dos homes i una dona-, presentava les seves conclusions al Consell de Drets Humans de Nacions Unides. Aquestes conclusions responien al mandat, establert el 31 de març de 2022, d'emprendre -durant un any- recerques exhaustives i independents de tots els abusos i violacions dels drets humans comesos a Nicaragua des de l'abril de 2018.

El mandat, al seu torn, incloïa l'establiment dels fets i les circumstàncies relatives als presumptes abusos i violacions, analitzar i aportar proves, identificar als responsables i, a més, formular recomanacions amb vista a millorar la situació dels drets humans. El mandat, concloïa apel·lant a la col·laboració amb totes les parts interessades pertinents, inclosos el Govern de Nicaragua, l'Oficina de l'Alt Comissionat, les organitzacions internacionals de drets humans, els organismes pertinents de les Nacions Unides i la societat civil, amb l'objectiu de crear sinergies, intercanviar informacions i donar suport a les iniciatives necessàries per a promoure la rendició de comptes pels abusos i violacions dels drets humans a Nicaragua.

Des de fa temps, diverses veus, organitzacions, instàncies de DDHH, col·lectius de solidaritat i organitzacions de dones han estat denunciant -sobretot des dels esdeveniments d'abril del 2018- la situació a Nicaragua. És per això que no ens sorprèn que la primera conclusió que es manifesta assenyala clarament que el president Daniel Ortega, la vicepresidenta Rosario Murillo, agents, funcionaris i funcionàries de diverses agències i estructures del seu Govern, i actors no estatals han realitzat, i continuen realitzant a la data d'elaboració d'aquest informe, greus i sistemàtiques violacions i abusos dels drets humans en contra d'un sector de la població nicaragüenca, incloent-hi execucions extrajudicials, detencions arbitràries, tortura i tractes cruels inhumans o degradants, privació arbitrària de la nacionalitat, violació del dret de romandre en el propi país. Com s'ha dit, res que no s’estigués constatant, tant internament per persones i col·lectius resistents, familiars, sectors religiosos, com internacionalment per gent expatriada, refugiada, així com grups – lamentablement no gaire amplis, ni  suficients- de persones solidàries, antigues brigadistes, cooperants, sandinistes de pensament i de cor.

Per a aquelles persones que, des de l'esquerra, ens identifiquem profundament amb la Revolució sandinista, llegir l'informe esmentat, és un exercici que es torna en acte de crueltat amb una mateixa, que provoca un intens dolor, però que, com a persones d'esquerra, ens veiem obligades, moralment i ideològicament, a entomar. Perquè la llibertat, la justícia, la igualtat i la revolució que les encarna només pot ser escrita i defensada des de la veritat. Per dura que sigui, per estupor que ens provoqui.
Sense veritat no hi ha sortida, sense veritat no hi ha possibilitat de refer el camí, sense veritat no hi ha base per projectar una sortida innovadora, justa, revolucionària.  Sense veritat no hi ha projecció d’un nou demà.

Jo us convido a llegir l'Informe. Ja he advertit de la malignitat que es desprèn de tot el que aborda. I si em permeten, suggereixo, dediquin especial atenció – ja que estem al març- a tota la barbàrie (el patriarcat és barbàrie) infligida a les nostres valentes dones nicas. Perquè si la Nicaragua orteguista té res a veure amb el sandinisme revolucionari , si democràcia, llibertat i justícia són inexistents al país, no passa el mateix amb la pervivència de l'omnipresent patriarcat amb les seves monstruoses pràctiques masclistes. Transcric. "Algunes de les violacions i abusos als drets humans van tenir clares dimensions de gènere i van generar impactes diferenciats sobre homes, dones i persones de la diversitat de categories de dones per motius relacionats: ser dones, feministes, lideresses, defensores de drets humans i/o crítiques amb el Govern. Familiars de víctimes, en la seva majoria dones, van ser objecte de violacions i abusos a causa de les seves activitats de reclam de justícia". El llistat, de truculentes tortures, violacions i ultratges contra les dones és escruixidor.

Quantes persones mortes, desaparegudes, empresonades, desnacionalitzades, perseguides, controlades, assetjades, expulsades, maltractades... Qualsevol xifra és exorbitant. Sens dubte cal sentir dolor, sí. Però sobretot urgeix exigir la fi de la repressió, l'alliberament de les persones preses, el retorn de les persones deportades i bandejades, l'exigència de responsabilitats als causants de violació de drets humans, la pressió al Govern nicaragüenc per part de la comunitat internacional. En síntesi: la fi de la dictadura Ortega-Murillo i la restauració de l'autèntic sandinisme i del corresponent Estat de dret.

El Consell de Drets Humans de Nacions Unides ja compta amb conclusions a aplicar, fins i tot l'Estat Vaticà s'ha posicionat clarament en contra de la situació a Nicaragua,  així com 45 països de Nacions Unides ho van fer el setembre del 2022, abans de conèixer els resultats del Grup d'Experts en Drets Humans sobre Nicaragua. La resistència nicaragüenca ens interpel·la, ens espera, hi confia… Som-hi!