Els partits polítics, que mai s'han posat d'acord per repensar la llei electoral, van trigar ben poc a introduir-hi una petita esmena amagada dins de la Llei orgànica de protecció de dades i garantia dels drets digitals, promulgada el desembre del 2018. També poc va trigar el defensor del poble, a instàncies d'un grup d'advocats, novells en això d'impugnar inconstitucionalitats, però molt determinats per l'emergència del cas, a preguntar al Tribunal constitucional sobre l'eventual violació de drets i llibertats que podia comportar l'esmena.

A l'espera de conèixer amb més detall el contingut de la recent resolució del TC, podem dir dues coses: la primera és que tornem a constatar que les institucions de l'Estat funcionen en aquelles qüestions on la gent es troba d'una banda i el poder del sistema, de l'altra. 

La segona, directament relacionada amb aquesta, és encara més important, perquè l'article impugnat i anul·lat és el 58 bis de la Llei orgànica del règim electoral general, que facultava els partits polítics per utilitzar a les xarxes socials dades personals que són públiques, per a segmentar perfils electorals als quals enviar els seus missatges de campanya. 

En aquell moment, només hi va haver alguna objecció de Podemos. En la resta, total comunió d'interessos, com quan van decidir expulsar dels mitjans de comunicació durant el temps de campanya els partits sense prèvia representació. Doncs bé, indagant en la unanimitat amb què Intel i Qualcomm han donat suport a Google en el seu veto a Huawei i en la denúncia de Trump a la Xina per espionatge, és probable que trobéssim alguna connexió amb aquesta insòlita unanimitat de la classe política per fer de cadascú de nosaltres el passiu i sofert destinatari del seu ús dels algoritmes. 

No hi ha salvació possible per a la política que hem conegut. Almenys, en contextos macro. Potser se salvarà algun temps un tipus de campanya electoral de format més petit i personal, com succeeix amb les municipals, sempre i quan no siguin en grans conurbacions urbanes. Tenint en compte que s'augura que en mig segle més de la meitat de la població viurà en megalòpolis, l'esperança es fa cada cop més petita. I a la nostra representació política, altre cop, se li ha vist el llautó.