La progressió de grau de les preses i presos polítics de les presons, que els ha portat a poder sortir cada dia de la presó i tornar-hi només a dormir ha estat titllada, de manera equívoca, de semillibertat per alguns mitjans de comunicació. Potser amb la millor de les intencions, o potser no. En tot cas, cal un mínim rigor. El tercer grau penitenciari és només un dels règims penitenciaris previstos per al compliment de les penes de presó. Entra dins de la lògica de progressió d'un sistema concebut, si més no sobre el paper, per a la reinserció dels condemnats a la societat. Però no suposa la llibertat.

Que Carme Forcadell, Dolors Bassa, Quim Forn, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Oriol Junqueras puguin passar alguns dies a casa seva, i sortir quotidianament de la presó hauria de ser un motiu d'alegria per qualsevol persona decent. Però caldria evitar confusions interessades: estan sotmesos a un règim penitenciari, no estan en llibertat. Un règim penitenciari, per cert, que després del recurs de la fiscalia està actualment subjecte a ratificació per part del Tribunal Suprem. És una anomalia del sistema espanyol, ja que no sembla lògic que sigui el tribunal sentenciador el que es pronuncia sobre el compliment de les penes.

En tot cas, però, allò fonamental és que el règim penitenciari al qual estiguin sotmesos no canvia el problema central, que és l'empresonament injust, i l'exili dels líders polítics i socials independentistes. Per tant, el govern espanyol del PSOE i Unides Podem, amb participació del PSC i els comuns catalans, té encara la pilota a la seva teulada. Fins ara no hi ha hagut cap gest, cap ni un, per la seva banda per suavitzar les conseqüències més dures del conflicte polític. Ni tan sols la fiscalia, que és un òrgan jeràrquic sota les ordres de l'exministra de justícia Dolores Delgado, ha canviat d'actitud i s'ha dedicat sistemàticament a recórrer qualsevol benefici penitenciari o progressió de grau, amb un evident ànim de revenja.

Cal recordar que dels 1000 dies que porten els Jordis a la presó, més del 70% han sigut sota governs de Pedro Sánchez. És evident que sense una solució a la situació de presos i exiliats difícilment es pot encaminar un procés de distensió i diàleg. El PSOE i Podem n'haurien de ser plenament conscients. Perquè l'immobilisme en aquesta matèria, i en d'altres, dificulta molt el manteniment de la fórmula de la investidura. Si el govern espanyol té la temptació d'amagar-se rere una interpretació interessadament optimista del règim de tercer grau per seguir sense afrontar políticament el problema, fa l'efecte que s'equivocarà molt.