La prevista reunió entre els presidents Sánchez i Torra aplega expectatives a curt pel que fa a l’encaix operatiu i les expectatives d’autogovern de Catalunya dins d’Espanya, però és poc probable que permeti resoldre l’equació independentisme-unionisme, almenys, en els termes en què està plantejada en el moment actual.

Si l’objectiu de l’independentisme és que el president Torra continuï fent estirabots públics com el que va deixar en ridícul Espanya (Catalunya inclosa) en l’afer amb l’ambaixador Morenés, aleshores aquesta intel·ligent estratègia de l’escorpí, on cada cop és més difícil tirar enrere en els insults proferits i més fàcil és identificar la situació amb les baralles infantils, continuarà alimentant les expectatives dels partits que diuen que no hi ha res a fer, que suspendre un govern i els seus comptes no va ser prou i que hi ha suficients majories a Espanya per canviar la llei electoral i fins i tot expulsar l’independentisme partidista de la legalitat. Potser és això el que volen? Seria més fàcil la vida política contra algú, ni que fos en les rodalies del sistema? Perquè ho sembla!

El mateix passa amb els partits per als quals cada atac de victimisme de l’entorn de presos i fugats és ocasió per parlar de compliments de la llei contra tot i tothom, recordatori del pacte constitucional que tothom va trair, sobretot els que el defensen ara i abans el criticaven o el defensaven aleshores i ara se'n desentenen, i cada reclamació absurda de Torra i la seva ombra brussel·lesa es excusa per recordar Pedro Sánchez que els peus del seu govern estan fets d’un fang tou i perillós perquè vol esfondrar el projecte comú.

Tanmateix l’independentisme no ho té millor. A Junqueras li han dit de tot menys guapo per fer una carta des de la presó on s’albiraven crítiques als companys de viatge del PDECat (això ja és un clàssic sense més necessitat de comentari) i als presidents que criden sense tenir gaire a perdre des de l’altra banda de les reixes o frontera enllà, i amb una crida a un pacte a vàries bandes que aparca la voluntat de tenir un estat propi en favor de “majories amples” d’un cert color ideològic, perquè als de ERC sempre els quedarà l’esquerra. Sobretot ara que bufen inestables vents a favor d’aquesta opció ideològica i que Sánchez disfressarà de diàleg el camí cap a l’autonomisme de quarta generació.

Que l’independentisme no sap cap a on tirar i que l’unionisme sols s’alimenta de les errades d’aquells són obvietats. Però per a qui vol un estat propi qualsevol concessió d’aquell on ara es troba sempre serà poc. Per això la reunió entre Torra i Sánchez servirà, com a molt, per reenviar el problema a algun moment posterior a les eleccions generals que vinguin, si és que les municipals no adverteixen de tendències ara mateix molt confuses.