Sense Espanya

30 de juny de 2011
He presentat el llibre Sense Espanya, dels economistes Modest Guinjoan i Xavier Cuadras, a Tarragona. Era aquest dilluns, en un capvespre d’una xafogor enganxosa, mentre els carrers sobrevivien sota un bat de sol que bleïa les pedres. El subtítol del llibre, acabat d’aparèixer, “Balanç econòmic de la independència”, va ser un esquer prou atractiu perquè, enmig de la roentor ambiental, la sala d’actes del Col·legi d’Economistes estigués prou concorreguda.

Economia i independència nacional són conceptes que van molt lligats i que compten ja amb una llarga tradició d’estudis al nostre país. En recordo, ara, els articles de polèmica amb Francesc Cambó, els anys 20, signats per Joan Crexells, amb el títol “L’endemà de festes”, en els quals aquest darrer defensa la rendibilitat positiva de la independència, sobretot si es plantegés a nivell de Països Catalans. Més tard, cap al 1932, el cenetista Joan P. Fàbrega, futur conseller d’Economia de la Generalitat republicana, pronunciava la conferència, també editada, “Les possibilitats econòmiques d’una Catalunya independent”. Ja el 1987, la Convenció per la Independència Nacional, a l’interior del llibre Catalunya, estat, publicava l’estudi del mallorquí Jaume E. Amengual, “Viabilitat de la independència de Catalunya”. Fa un parell d’anys l’economista Jacint Ros Hombravella va escriure Viabilitat de la independència de Catalunya, llibre que em va fer l’honor que li prologués i, recentment, el Cercle Català de Negocis ha editat Les raons econòmiques de la independència. Cito de memòria i, per tant, sense ànim d’exhaustivitat, sinó purament indicatiu.

L’originalitat del Sense Espanya és que tracta un tema essencial: el boicot. S’entén el boicot que, hipotèticament, podrien fer des d’Espanya als productes catalans i els resultats negatius per a l’economia nacional. No estem, en cap cas, davant d’un pamflet independentista, fet amb més patriotisme que ciència, sinó enfront d’un treball rigorós fet per especialistes. L’estudi analitza les modalitats possibles de boicot, els sectors que més afectats se’n veurien i, conclou, que en el pitjor dels casos, inicialment afectaria un 4 o bé 5% del nostre PIB. Si es té en compte que això seria sols en l’etapa més àlgida, la primera, però, sobretot, que ja no patiríem l’ofec del 9 o 10% del dèficit fiscal anual, crec, com diria aquell, que “no hasse falta dezir nada más”... Sí: una sola reflexió. Els autors asseguren que, el nou estat sobirà, podria permetre’s la rebaixa en l’impost de les rendes familiars, en l’impost de societats i en les cotitzacions socials de les empreses i que, per cobrir noves àrees fins llavors inexistents (diplomàcia, organismes internacionals, defensa, seguretat, serveis d’intel·ligència, organismes centrals de l’estat, etc) caldria la creació de 60 o bé 70 mil llocs de treball. En definitiva, comprem-lo, llegim-lo, recomanem-lo, recordem-ne les dades i arguments essencials per defensar les nostres tesis i fem taca d’oli perquè la majoria de la societat catalana ho faci seu i actuï en conseqüència.