Un tren que no arriba és un dret que no es garanteix. Un tren que no arriba no és, només, no disposar de transport. Quan el ministre Óscar Puente reconeix que Rodalies és un servei pèssim està reconeixent que el dret al transport no està garantit i que altres drets tampoc. Si el dret al transport no està garantit tampoc ho estan altres drets com el de la salut, el de l’educació, el del treball...  Quan falla Rodalies centenars de milers de persones de Catalunya, diàriament, no poden exercir els seus drets i veuen com aquesta absència afecta les seves vides de maneres molt diferents; incideix a les seves vides arribant a afectacions greus per la seva salut, la seva feina, la seva vida familiar... Una societat que es vol democràtica ha de garantir els drets de les persones per poder fer possible la seva llibertat i igualtat.  

La mobilitat justa (mobility justice en anglès) és un principi que defensa el dret de totes les persones, independentment de la seva capacitat física, estatus socioeconòmic, gènere o ubicació, a tenir un accés just i equitatiu a formes de transport i moviment segures, assequibles i sostenibles. És un principi, defensat des de diferents perspectives, que va més enllà del transport per considerar com el poder. Les desigualtats i les discriminacions, configuren qui es pot moure lliurement i qui s'enfronta a diferents tipus de barreres o dificultats.

Preocupar-nos per la justícia de la mobilitat ens porta a plantejar-nos el greu problema de Rodalies o el greu problema de la persecució de les persones migrants, racialitzades, qüestionadores del poder polític de Trump, a Minneapolis. També a plantejar-nos els debats sobre les regularitzacions de persones migrants... La preocupació per la justícia de la mobilitat ens fa pensar en com poden, o no poden, desplaçar-se les persones. El principi de Mobilitat justa i la preocupació per la justícia de mobilitat posa en relació moltes realitats de les nostres societats emfatitzant que la mobilitat és un dret humà o hauria de ser-ho.

Mimi Sheller, una referent en aquest àmbit de coneixement, escriu: “La justícia de mobilitat inclou, a més, els drets de les dones a no ser objectes d'assetjament sexual i agressions corporals al lloc de treball, i els drets de les persones queer i trans a trobar lavabos públics, vestir-se com vulguin i portar formes d'identificació no binària. I inclou abordar les crisis de desallotjament, sensellarisme i gentrificació urbana que expulsen les persones dels centres de les ciutats i les deixen sense un refugi segur”.

En el seu llibre Mobility Justice:The Politics of Movement in An Age of Extremes (Verso 2018) escriu: “La justícia de mobilitat no només tracta del transport dins de les ciutats, tot i que això és una part important, sinó també de les micromobilitats més petites a escala corporal que es veuen influïdes pels processos racials i de classe, les pràctiques de gènere i la configuració social de les discapacitats i les sexualitats. També tracta dels drets a la mobilitat transfronterera dels refugiats i migrants, així com de la mobilitat dels turistes, viatgers, treballadors, estudiants i "elits cinètiques". I es tracta dels sistemes urbans ampliats i els espais infraestructurals que configuren macromobilitats més grans a escala planetària, com ara l'accés a l'aigua i els aliments, i les circulacions d'energia i combustibles fòssils a través de canonades i cables. I tot això se situa en relació amb les noves tecnologies per a la mobilitat digital, les circulacions de capital financer, així com les mobilitats militars i els sistemes logístics.”

La greu crisi de Rodalies que estem vivint ens hauria de portar a un profund debat, guiat pel principi de mobilitat justa, per tenir present que si ofereix un servei pèssim, és una vulneració del dret al transport, del dret a la mobilitat, i de tots aquells drets que hi estan relacionats. Una vulneració de drets que no afecta a totes les persones per igual. Si Rodalies afectés les classes amb més poder d’aquesta societat mai hauria arribat a oferir un servei com l’actual. 

I seguint el principi de mobilitat justa i la preocupació per la justícia de la mobilitat, no deixem de plantejar-nos també altres desigualtats i discriminacions que, com ens fa present Sheller, afecten les vides de moltes persones a les nostres societats. Pensem-hi i actuem, encara que aquestes desigualtats i discriminacions no ens afectin a nosaltres, sigui quin sigui aquest nosaltres.