Hi ha qui s’atabala quan des d’Europa s’avisa que la secessió catalana és una qüestió que s’ha de dirimir, internament, entre Catalunya i Espanya. I és clar. És el que ha de fer un àrbitre. Perquè això és el que són les institucions europees en aquest cas; l’àrbitre. I de l’àrbitre, abans del partit, se n’espera neutralitat. L’àrbitre no pot dir abans de començar el partit que el Barça fa molt més bon joc i que el Madrid és un brut. Encara que ho pensi. L’àrbitre no pot començar a xiular fins que el partit és en joc. I no pot ensenyar targetes fins que es cometen les agressions.

Tots els que van seguir el Concert per la Llibertat van poder escoltar els missatges de nombroses personalitats d’arreu del món en suport al dret d’autodeterminació de Catalunya. Des de l’eurodiputat liberal britànic a Brussel·les sir Graham Robert Watson que sentenciava que qui creu en la democràcia ha d’entendre que els catalans han de tenir el dret de decidir, perquè “així és la democràcia”; fins a l’eurodiputat del PP europeu László Tökés que, donant per fet un futur referèndum, desitjava que “Catalunya pugui decidir lliurement sobre el seu estatuts polític”.

I passant pel vicepresident de la European Language Equality Network de Brussel·les, Davyth Hicks; el professor de Dret de l'Institut de Ciències Polítiques de París Mark McNaught; o Gunther Dauwn, de l’Aliança Lliure Europea, que ens recordaven que la llibertat, la democràcia i el dret de decidir sobre el nostre propi futur són els valors principals d'Europa; que ningú no ens pot dir que no podem exercir aquest dret democràtic fonamental  i, sobretot, que el món ens observa per tal d'assegurar que tinguem el nostre referèndum.

En la mateixa línia, un parell de dies després, per la xarxa es difonia l’article del cap d’informació econòmica internacional i excorresponsal als EUA i Brussel·les del The Daily Telegraph, Ambrose Evans-Pritchard, qui amb contundència asseverava que qui cregués que la Unió Europea ajudarà a aniquilar els catalans, s’equivoca greument. I que dir que Espanya vetarà la possible adhesió de Catalunya a la UE no és més que una altra de les amenaces de la por fatxendes i absurdes, perquè si ho fes, estaria violant, precisament, els tractats de la Unió.

Certament, Brussel·les intentarà evitar haver-se de pronunciar, esperant que Espanya reflexioni i modifiqui la seva actitud, que actuï com el país democràtic que diu que és i no calgui renyar-lo com a un nen repatani. Però si no és així, Brussel·les farà el que ha de fer, que no és altra cosa que defensar els seus propis principis, entre els quals, el de vetllar per la igualtat de dret i tracte entre totes les nacions i, és clar, el dret d’autodeterminació de tots els pobles. És exactament el que ja va dir, ara fa uns mesos, també, el secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon.

No ens deixem espantar per aquells que sí tenen molt a témer de la consulta catalana. El món democràtic defensarà els seus principis d’igualtat i justícia, no pas els interessos d’Espanya –a qui tampoc, no s’enganyin, no els deuen res-. El món no pot estar ni està disposat a ignorar que un milió i mig de persones van sortir al carrer ara fa quasi un any; que venien fent-ho de feia dècades i que, demostrant que la seva reclamació no és flor d’un dia, i sense defallir en el seu ànim ni variar en el seu tarannà pacífic, dialogant i democràtic, continua i continuarà fent-ho fins acomplir el seu objectiu. Amb tot el que això comporta de força, raó, dret i legitimitat.