
ARA A PORTADA

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Les paraules de l'artista, convertida en poc temps en una de les noves veus referencials de la música urbana en català, han generat una controvèrsia en què no han faltat les paraules gruixudes atacant la cantant per una suposada manca de compromís amb el català. Ha hagut de sortir el seu pare, l'actor Eduard Farelo, a defensar la jove artista. Certament, la llengua travessa un moment complex i cal reclamar de tota la societat el màxim compromís. Començant, és clar, pels representants institucionals. Però, com recordava Eduard Farelo, en l'esmentada entrevista Mushkaa afirmava la necessitat de defensar la llengua pròpia. Que és amb la qual s'expressa en la major part de la seva obra.
La pregunta a la qual hauríem de respondre seria si preferim que una artista canti en un català potser poc pulcre o que no canti en català.
Es pot discrepar obertament amb el comentari de Mushka, però segurament això és desenfocar una realitat com és la de la pèrdua de presència i d'ús del català en massa àmbits de la vida pública. Que la llengua agafi volada a través de fenòmens de cultura de masses, encara que soni barrejada i no respongui als cànons de l'acadèmia, només pot ser saludat de manera positiva. La jove cantant expressava en l'entrevista un sentiment que, encertat o no, ha de ser escoltat.
El català ha de ser defensat amb tossuderia. Però com sol passar amb totes les causes importants, la defensarà més la voluntat dels catalans d'emprar-lo amb normalitat que la "puresa" amb què ens hi posem. La llengua és una cosa massa important per confiar la seva sort només a convençuts sense empatia. La llengua i els seus defensors estan carregats de raons. No és aquest el tema. Però no seran els qui parlen un català "macarrònic" els qui posaran en perill la pervivència de la llengua.
L'anècdota recorda a les moltes crítiques que havia rebut l'aleshores president Montilla pel seu català, considerat poc curós. Unes crítiques que van fer reaccionar el savi lingüista Joan Solà, qui va dir que "criticar Montilla pel seu català és de desgraciats". Una altra reflexió que convindria fer arran d'aquest episodi és si elevem el nivell del debat públic nodrint tantes polèmiques d'X. La llengua mereix un debat rigorós, però no és aquest.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.