Durant dècades hem estat molts els catalans diagnosticats amb “basquitis” i pocs els bascos diagnosticats amb “catalanitis”. Ens els hem mirat amb certa enveja pel seu major grau d’autonomia respecte Espanya, fruit bàsicament del seu sistema de finançament –el famós concert- però sobretot els hi hem envejat la seva fermesa i encert polític que pot remuntar-se a finals dels 70. És evident que som dos pobles amb característiques i tarannàs diferents, però un punt en comú: el nostre anhel de llibertat nacional. Dit això, és inevitable analitzar el moment basc i els resultats electorals en clau catalana i extreure’n “l’odiosa” comparativa.

El PNB ha estat el clar guanyador de les eleccions (27 escons), això no és cap novetat. El partit nacionalista de centre-dreta aposta per governar en solitari tot i no tenir majoria absoluta, això tampoc no és cap novetat. L’autèntica primícia d’aquestes eleccions és que EH Bildu sigui la segona força parlamentària (21 escons). Que el partit independentista d’esquerres sigui força determinant en el parlament basc és l’autèntica novetat, i així ho llegeix Europa i el món. A aquest fet s’hi afegeix que les forces polítiques que representen l’espanyolitat han quedat relegades a un paper secundari (PSE 16 escons i PP 10 escons). I aquest escenari configura la gran diferència respecte les anteriors eleccions, no el rol majoritari del PNB, sinó l’oportunitat del PNB de sumar amb EH Bildu una majoria nacional i social que no tindrà aturador. Bildu esdevé la garantia d’un procés cap a la independència i el progrés social, i això no hauria estat així si darrera del PNB es situés el PSE o el PP.

Tant de bo l’escenari català pugui ser similar, una ERC com a força determinant del Parlament català. Aquí també CIU tindria l’oportunitat de sumar amb ERC una majoria nacional i social sense aturador, i així també ho llegiria Europa i el món. El rol majoritari de CIU no serà cap novetat, la novetat i veritable impuls del procés esdevindrà si PSC i PP queden relegades a un paper secundari i confiem en ERC com a garantia del procés cap a la independència i el progrés social. Com sempre són els ciutadans els que tenen la paraula, l’escenari polític que derivi del resultat electoral del dia 25 serà aquell que els catalans lliurement volem que sigui, tan de bo no perdem cap oportunitat.