“El xoc entre Catalunya i Espanya és un problema europeu. I, si algú considera que encara no ho som, que no tingui dubte que ho serem”. Aquesta frase, pronunciada per un representant de la delegació catalana a Brussel·les, resumeix el sentit final de la mediàtica conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva al Parlament Europeu.

El dossier, la carpeta o el “problema” català existeix. Es fa visible a ulls del món cada Onze de Setembre i, segurament, era necessari visibilitzar-lo al cor de les institucions comunitàries. És evident, això sí, que Brussel·les ni dirà res ni mourà un dit per ajudar a solucionar el procés, Tanmateix, igualment, les institucions comunitàries havien d'escoltar –directament o indirectament- la voluntat de les institucions catalanes de resoldre'l amb o sense acord amb l'Estat.

La reacció espanyola –tant d'institucions com de premsa- ha oscil·lat entre la ridiculització, el menyspreu i ignorar l'acte. Pensar que amagant un problema, el problema desapareix és una reacció molt curta de mires que, tard o d'hora, acabaran lamentant. Tanmateix, les institucions, partits i entitats sobiranistes han de tenir clar que, per acabar convertint el plet Catalunya-Espanya en un “problema europeu” la partida es juga, sobretot, a casa. O el que és el mateix, mantenir-se ferm en la celebració del referèndum i l'aplicació vinculant del seu resultat serà el camí més directe per obligar Europa a moure fitxa.