Serrat i Sabina, el termòmetre
«Dir que vols anar a veure Serrat i Sabina és una de les maneres més eficaces d'il·lustrar la idea que els catalans estem a punt de matar-nos els uns als altres»
ARA A PORTADA
-
-
Els nous pisos promesos de la Generalitat a Barcelona: 600 en marxa, 1.200 sense calendari David Cobo
-
Un terratrèmol de magnitud 8,8 a la costa de Rússia fa activar les alertes per tsunami a diversos països Marc Orts i Cussó
-
-
«El terratrèmol més gran dels últims 14 anys»: què pot passar amb el tsunami al Pacífic? Lluís Girona Boffi

- Jordi Bianciotto
- Periodista i crític musical
Això és el va fer l'altre dia Eva Piquer, gosar anunciar a Twitter amb aquella alegria que tenia a la butxaca entrades per anar al concert de tots dos cantautors. No sé si ho va dir com un experiment o si hi havia una certa innocència en l'anunci. Potser ni una cosa ni l'altra. Però bé, els retrets van arribar a gran velocitat i van ser d'una notable riquesa expressiva, cobrint des de la condescendència a l'estirabot enfurismat. De mals cantants, acabats i mala gent, cap amunt. Aquest n'és, resumint, el balanç, i tot i el biaix extrem tan natural de Twitter, penso que deu ser indicador d'alguna cosa, d'una posició dominant, que es fa saber sense complexos, a cert entorn de l'opinió pública del país.
Però bé, Serrat i Sabina van exhaurir fa dies les entrades del concert d'aquest dissabte, així que el Palau Sant Jordi serà ple de persones que opinen diferent. Algunes, qui sap, potser hi aniran precisament pel mateix motiu que les altres les blasmen, però a l'inrevés. Tan diferents i tan semblants.
Hem d'admetre que hi ha una Catalunya de Lluís Llach i una altra de Serrat, i que totes dues no havien estat mai tan allunyades, no pas per ells, sinó pels qui en limiten l'abast cultural i alimenten el sentit de tribu. No podem estar a favor de tots dos, del seu art universal, que per cert sobreviurà a tothom? No fora bo tractar de tant en tant els artistes com a artistes, i els creadors de cançons com creadors de cançons? Hi ha qui s'obstina a fer més grans les distàncies, i a fer així el país més i més petit. Sobta que això es faci en nom d'una alta idea de Catalunya. Tan alta, que al final potser seran ben pocs els qui la podran seguir.
Periodista especialitzat en música des de fa més de tres dècades. Crític musical d’El Periódico de Catalunya, escriu a les publicacions especialitzades Rockdelux i Enderrock, i col·labora en diversos mitjans audiovisuals. Ha escrit diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres), així com els volums de memòries Maria del Mar Bonet, intensament (Ara Llibres) i El libro de Estopa (Espasa-Planeta). Soci de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.