En plena era de desglaç, s'ha posat de moda això de prendre cava amb gel. Amb el neguit per trobar la temperatura més adequada per prendre el cava, n'hi ha que han trobat la solució amb fer escampar un punt de fred des del mig de la copa. Les glaceres es desfan i en canvi ens instal·lem un iceberg a la copa. L'Àrtic bull, Groenlàndia es desfà, i les imatges d'aquest desglaç mai vist i es fan virals. Els rècords d'altes temperatures són com les del 2012, però aquest any es pot allargar fins a finals d'agost, i nosaltres fem anar les màquines de glaçons a tot drap per glaçar les copes de cava.

No cal dir que aquest gest que apaga els paladars incendiats, també provoca la reacció negativa, la que diu que res de gel, que això és com posar aigua al vi. És trencar amb la feina que hi ha hagut al darrere. Com posar gasosa al vi.

Tot i que ja hi tornaríem a ser amb la lectura dels que ho veuen mig ple: els optimistes que et defensen tant la gasosa com el gel, si això serveix per acostar nous consumidors, si això fa moure el mercat, necessitat sempre de moviment. En el bàndol dels que ho troben un sacrilegi, poden considerar que això és tan greu com afegir tònica a la ginebra, si el que volem és degustar cada beguda tal com surt dels elaboradors.

En les tendències de fons que busquen cridar l'atenció hi hem d'afegir la dels colors, la dels vins blaus. Primer els americans, però també els italians, que estan al cas que el sentit de l'olfacte es queda enrere, es queda despenjat, apel·lar a la diferència cromàtica serveix per cridar l'atenció. Em direu que no és el mateix, però sí que tant en un com altre moviment hi ha aquesta necessitat de guanyar notorietat.

Els cavistes que volen vendre ampolles específiques per refredar amb gel ja donen partides que en algun cas semblaven abonades al sacrifici, i que ara els donen una altra vida. El gel el podem col·locar tan en un cava assequible, com en un de més bo. Tal com passa amb el cafè, però he de reconèixer que  si bé ho trobo un desgavell, aquest estiu de nits d'onades i de pics de calor, us confesso que m'he deixat arrossegar per la moda. Que he necessitat del fred complementari per fer estiu.

No sé quin recorregut tindrà, si es quedarà com una opció més, o si serà flor d'un estiu. Sigui com sigui en un país de debats en profunditat, aquests debats més simples, més quotidians, de sofregits, de pa sucat, arrossos i gasoses, o aquest del gel al cava, animen els sopars de parents i amics. És clar que no és el mateix abocar primer la cervesa que la llimonada, quan es fa aquesta barreja. L'ordre és important. L'escuma vessa del el got si la cervesa es posa primer que la llimonada o refresc amb què la vulguem barrejar. Si es fa a l'inrevés ens estalviarem l'escuma excessiva.

Però també en això hi deu haver dèries, i potser també màrqueting en el combat del mercat de la set. El gel a la cervesa ja pica a la porta.