Ha venut més de 60 milions de discos. Els seus característics galls l'han convertit en una estrella mundial. I la seva ruptura amb Gerard Piqué, amb la reina del drama. Un trencament venut en fascicles musicals que li ha permès seguir engreixant la màquina de fer diners. No era només despit i ràbia, tampoc la humiliació pública d'algú a qui li han posat les banyes. Ni els sogres, ni els fills, ni la nova nòvia rossa i jove del seu ex. A part de fer el ridícul, sobretot es tractava de fer caixa, d'esprémer el culebrot al màxim per pagar els deutes amb Hisenda, que a Espanya "somos todos". I ho ha fet amb l'estil que la caracteritza, amb poca humilitat i donant el seu millor cop de maluc a la justícia.

Shakira, la diva en qüestió, vestida de rosa i amb el cap ben alt, arribava aquesta setmana als jutjats amb aquella seguretat del que sap que sempre guanya. Que ha perdut la parella, però que té la tranquil·litat i els recursos per abonar la multa i seguir sent milionària. I ja ho diuen, els diners tot ho curen. Ara ja no plora, ara factura. Per ser exactes, 30 milions d'euros és el que ha guanyat per la cançó amb Bizarrap en què esbudellava el jugador del Barça. Escudant-se de nou amb els seus fills, admetia la culpa. No va haver ni de posar les mans en mode súplica com en el seu conegut ball del Waka Waka. Si va poder defraudar 14 milions mentre va viure a Barcelona, no em vull ni imaginar els que en va guanyar realment. I si els ha pogut tornar i assumir una multa de 7 milions sense despentinar-se, prefereixo no pensar en els que realment va deixar de declarar.

Tots sabem que això de passar comptes amb Hisenda és el joc de la puta i la ramoneta, però depenent de qui juga té més a perdre que a guanyar. Entre els mortals, són pocs els privilegiats que se saben autogestionar i molts els que deixem els trimestres en mans de tercers. Anar fent, anar pagant del poc que et queda i anar passant tiquets per rascar quatre euros. A la nostra lliga, la dels pobres autònoms i petits empresaris, no hi ha ni luxes ni milions. Només hi ha el paga i calla i no et queixis gaire que et caurà el pèl. No li toquis el nas a Hisenda que et vindrà una inspecció i el poc que havies esgarrapat ho pagaràs car.

Estem agafats del coll d'una tropa d'assessors i gestors que ens són molt útils mentre tot va bé. Que aprofitant-se de la nostra ineptitud comptable fan i desfan sense gaires miraments. I a nosaltres, que no ens maregin. Ens ve gran tant de número i tanta paperassa. Ens fa mandra i ens fa por equivocar-nos. Com si ells no l'espifiessin, com si quan ho fan no acabéssim pagant nosaltres també. Ens falta educació econòmica. A l'escola ens han ensenyat matemàtiques però res pel que fa a gestió. Per això confiem els nostres estalvis als bancs i no entenem ni la lletra petita. De fet, no ens sabem fer ni la de declaració de la renda. Som pobres en diners i davant d'Hisenda. I mentre seguim sent ignorants i no siguem Shakira només ens quedarà la ràbia, abaixar el cap i practicar el Waka Waka.