Ara a portada
-
Política L'oficialitat del català: entre la discreció i una pròrroga de Junts a Sánchez que no és eterna Bernat Surroca Albet
-
-
-
Societat Qui serà el nou Papa? Guia per entendre els equilibris d'una decisió transcendental Pep Martí i Vallverdú
-
Societat Javier Cercas: «Francesc era un home en lluita ferotge amb ell mateix» Pep Martí i Vallverdú
15 de desembre de 2014
Com era de preveure, un referèndum no s’ha pogut celebrar. Com era de preveure, el mandat d’organitzar-ho d’un Parlament democràtic no s’ha respectat per part de l’Estat espanyol. Ara hem d’obtenir un mandat del Parlament democràtic per a declarar la voluntat de ser un nació en el món occidental. Això vol dir que el món a d’interpretar un “sí” inequívoc dels ciutadans, i per això cal noves eleccions. La majoria de “sí”(s) serà proporcional al vot total emès, no al cens (com en qualsevol votació demòcrata i en qualsevol referèndum), per tant, el “sí” haurà de ser substantiu, sense adjectius.
Les properes eleccions, si es convoquen per aquest objectiu com ha dit el president, equivalen a un referèndum en el seu resultat. La pregunta és: ERC-CUP-Progres Diversos, davant un referèndum de sí-no, no votarien “sí” perquè no especifica si es de dretes o d’esquerres? Algú imagina a independentistes escocesos no fent campanya pel “Yes Scotland” perquè hi havia liberals també independentistes?
Voler introduir l’eix ideològic en un referèndum només ho podrien fer els partidaris del “no” a Catalunya perquè podrien dividir el “sí”, però fer-ho nosaltres solets és, simplement, suïcida. ERC porta massa temps prioritzant l’eix social (tripartits-Montilla), doncs és el seu trauma ideològic, perquè sempre troben algú més a l’esquerra que ells, més papista, més pur. Això els ha fet sentir inferiors en quant a grau progre, però han d’entendre que aquest complexe d’inferioritat només el tenen la direcció i els quadres del partit, els votants independentistes no tant. Entenc per votant independentista aquell que, avui i ara, prioritza la llibertat de Catalunya, sense condicions ideològiques prèvies.
Torno a preguntar-me: un liberal, un conservador, un de “dretes” no té problemes per anar amb socialdemòcrates de costat si ara toca parlar d’independència i al revés sí? El president Mas ha deixat clar que convoca eleccions, ara, sí són per a generar un nou mandat parlamentari que enviï al món un missatge de voluntat de ser i de ser reconegut. Lògicament, per debatre qüestions ideològiques de comunitat autònoma ja hi ha eleccions previstes al 2016 o per usar unes eleccions plebiscitàries per a intentar canviar el president tampoc cal, doncs cap enquesta indica que tindrien més força que la que té actualment el president Mas (canviaríem un president de 50 diputats per un altre de 38 tot estirar).
Davant un referèndum la posició és clara: uns defensaran el “sí” i altres justificaran perquè no el defensen. Com van fer sempre els del PSOE català, la ideologia era la coartada per no defensar Catalunya al Congrés i claudicar davant la central del PSOE. Esperem que ERC no utilitzi la mateixa coartada per no ser al costat del poble, té una història llunyana que no ho mereix.
Les properes eleccions, si es convoquen per aquest objectiu com ha dit el president, equivalen a un referèndum en el seu resultat. La pregunta és: ERC-CUP-Progres Diversos, davant un referèndum de sí-no, no votarien “sí” perquè no especifica si es de dretes o d’esquerres? Algú imagina a independentistes escocesos no fent campanya pel “Yes Scotland” perquè hi havia liberals també independentistes?
Voler introduir l’eix ideològic en un referèndum només ho podrien fer els partidaris del “no” a Catalunya perquè podrien dividir el “sí”, però fer-ho nosaltres solets és, simplement, suïcida. ERC porta massa temps prioritzant l’eix social (tripartits-Montilla), doncs és el seu trauma ideològic, perquè sempre troben algú més a l’esquerra que ells, més papista, més pur. Això els ha fet sentir inferiors en quant a grau progre, però han d’entendre que aquest complexe d’inferioritat només el tenen la direcció i els quadres del partit, els votants independentistes no tant. Entenc per votant independentista aquell que, avui i ara, prioritza la llibertat de Catalunya, sense condicions ideològiques prèvies.
Torno a preguntar-me: un liberal, un conservador, un de “dretes” no té problemes per anar amb socialdemòcrates de costat si ara toca parlar d’independència i al revés sí? El president Mas ha deixat clar que convoca eleccions, ara, sí són per a generar un nou mandat parlamentari que enviï al món un missatge de voluntat de ser i de ser reconegut. Lògicament, per debatre qüestions ideològiques de comunitat autònoma ja hi ha eleccions previstes al 2016 o per usar unes eleccions plebiscitàries per a intentar canviar el president tampoc cal, doncs cap enquesta indica que tindrien més força que la que té actualment el president Mas (canviaríem un president de 50 diputats per un altre de 38 tot estirar).
Davant un referèndum la posició és clara: uns defensaran el “sí” i altres justificaran perquè no el defensen. Com van fer sempre els del PSOE català, la ideologia era la coartada per no defensar Catalunya al Congrés i claudicar davant la central del PSOE. Esperem que ERC no utilitzi la mateixa coartada per no ser al costat del poble, té una història llunyana que no ho mereix.