Si Naranjito aixequés avui el cap s'estiraria els cabells veient que Espanya s'entrega a cegues a l'organització d'un nou Mundial de futbol, quaranta-vuit anys després. Per començar, es posaria les mans a les butxaques, recordant la ruïna de 1982. Com recordava el cap d'economia de la SER, aquesta setmana, aquell Mundial va deixar pèrdues econòmiques de 600 milions de pessetes de l'època, 3,6 milions d'euros. Però és que aquest forat no va ser una excepció ibèrica. Dels últims catorze que s'han organitzat, dotze han tocat a pagar per al país que ha actuat d'amfitrió. Només la propaganda russa i la poc fiable comptabilitat mexicana han fet creure que el compte de resultats el saldo ha sortit positiu. 

Però és que després d'haver-se espolsat les teranyines de la cartera, Naranjito es col·locaria els palmells al pit. I escoltaria com li xiulen els pulmons només de pensar en l'empremta ecològica. Més amb aquesta brillant idea d'un Mundial que es disputi en tres continents i sis països diferents, de tal manera que algunes de les seleccions, probablement les menys punteres, poden haver d'acabar travessant l'Atlàntic en funció de la ronda de classificació. I canviant de l'estiu a l'hivern sense solució de continuïtat. 

Els ecologistes no han trigat a posar el crit al cel, pel disbarat que en termes ambientals suposa tot això. Se'ns acumulen les dades per il·lustrar-ho. Per cada vol que agafa una persona, s'emeten tres vegades més gasos contaminats que anant en tren. Estem parlant dels mateixos gasos contaminats que estan contribuint al canvi climàtic, que fa que estiguem menjant castanyes amb banyador. Només l'any passat les onades de calor van provocar 11.000 morts només a Espanya. El nou atles climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya ens acaba d'advertir que la temperatura mitjana de Catalunya ha pujat un grau en els últims trenta anys. I hem sabut també que feia quinze anys que els embassaments catalans no estaven tan secs.

Ja ho sé, que ara en vindran molts a dir-me tremendista, catastrofista, malastruga. Però és que el preu d'abonar-nos al carpe diem l'estem pagant ja, només que sembla que com que ho fem a terminis, el cop sigui més suau. I mentre els governs d'aquí i d'allà s'omplen la boca amb l'Agenda 2030 i els objectius de desenvolupament sostenible, aplaudeixen amb orelles provincianes que un dels organismes que mou el món, la FIFA, els hagi escollit per aterrar-hi el segon esdeveniment més vist del món, només per darrere dels Jocs Olímpics.

Desenganyem-nos. Com ja passava amb Naranjito, el futbol segueix sent l'opi del poble. I per més principis que tinguem, ja ens tornen a tenir entretinguts pels pròxims set anys. I qui se'n recordarà llavors d'un tal Rubiales? Si ja tenim servida la primera batalla entre el nou Camp Nou i el Bernabéu per veure on es juga la final. És més, segur que hi ha independentistes de soca-rel que hauran entrat a la discussió. Perquè clar, el 2030 Catalunya què? S'haurà emancipat? I si no és així, existiran encara els CDR per convocar una gran concentració contra els partits de la selecció espanyola? Ah, i per qui em vingui a parlar dels beneficis per la marca Barcelona que pot tenir el Mundial, que se'n vagi a fer un tomb per la Rambla i després tornem a parlar.