Sí, Podemos… Triomfeu en les prospeccions de vot cuinades, com a esperança entre els més indefensos, aquells que són capaços del més que dubtós “miracle democràtic” de dir que us votaran havent votat el PP.

Sí, Podemos… Això per culpa de les calamitats causades pel poder financer i la dreta neofranquista que governa Espanya, òrfena també d’una socialdemocràcia que dorm a la palla de les seves contradiccions reformistes instal·lada en consells d’administració.

Sí, Podemos… I això sense entrar de moment en tots els imperatius de l’ordre econòmic europeu i mundial, la realpolitik, perquè l’ombra allargada de Merkel no es pot condonar amb quatre rals d’euro hipotecats.

Sí, Podemos… És veritat que els financers i els neofranquistes són una mateixa cosa a la pell de toro: cada quinze dies, se citen impunement a la llotja del Bernabéu… La “casta”, com dieu, canta els gols blancs de Cristiano amb targetes negres a la cartera.

Sí, Podemos… Tot això és veritat; però a la Catalunya que camina us costarà tenir un forat que es vagi fent més gran. Perquè la consciència social sempre té el pes de la història i no s’inventa en quatre dies al laboratori de la Complutense. Encara que us costi d’entendre, la nostra realitat s’ha llaurat picant pedra, com han fet les CUP als pobles i a les ciutats, i no a base del llustre que donen les intervencions a La Sexta i els vetos a La Primera.

Sí, Podemos… No està de més recordar-vos que, en aquesta cantonada perifèrica, el que també arriba de vosaltres és l’eco de l’orador Lerroux, aquell radical que va ser capaç d’articular el primer gran partit de l’Espanya moderna i que va acabar fent la fi del cagaelàstics: escissions, estraperlo i fidelitat a Franco…

Sí, Podemos… Descartades les revolucions, la metamorfosi de les esquerres, si volen república, passa pel republicanisme sostingut per ser alternativa de debò. Electoralment, potser ho hauríeu de fer començant per les municipals, a les quals sembla que renuncieu. I, en canvi, us espavileu per a les possibles plebiscitàries, que potser seran abans… On sou al territori?

Sí, Podemos… El múscul social organitzat arrela des de baix i això no es pot menysprear quan s’és alternatiu. Al contrari. I, a Catalunya, això ja ve de lluny i anirà a més, amb totes les contradiccions hagudes i per haver, mentre vosaltres us deixeu emportar pels cants de sirena de la demoscòpia o el soroll de mercat de barri de les xarxes socials, per més que el 15-M sigui molt lloable com a moment iniciàtic.

Sí, Podemos… A Catalunya potser fareu un forat populista; però la solució de la nostra desconnexió, que ja hauríeu d’haver percebut, és de sobirania, de canvi de demos. Sense po(r).

Sí, Podemos…, feu números, que la nostra solució potser és la vostra.